l'astrònom de vermeer

Mai com en cap altra pintura del Johannes Vermeer han tingut més sentit les extraordinàries teles que hi pintava. El món és per als curiosos, he pensat abans d’escriure aquesta entrada. És impossible anar-se’n a dormir sense haver après una cosa nova, perquè la vida és un univers infinit d’alteralitats amb la capacitat de sorprendre’ns quan les descobrim. La mirada permeable, els sentits que hi posem sobre les coses per poder-les relacionar entre elles és el que fa possible que ens sorprenguem. 

Ahir vaig estar veient un documental de la pintura de l’holandès nascut a la ciutat de Delft el 1632. He dit bé, de la seva pintura perquè de la seva vida se'n sap ben poca cosa, ni tan sols sabem de què va morir amb només 43 anys. De la vida dels artistes ens queda el que plasmen a la seva obra, però a mi sempre m’ha interessat més la dels pares d’aquests que no la seva pròpia, perquè em sembla que és on està la veritable resposta de les seves obres. La seva mare tenia una fonda, i el seu pare era teixidor de teles de seda i també marchant d’art, d’aquí la seva relació amb la pintura des de nen, i probablement també, malgrat no ho diguessin al documental ni ho mencionin en cap escrit, l’origen de la llum tan característica de les seves pintures. Se sospita que gairebé no es va moure del seu Delft natal, i sí que és veritat que té certa influència de la pintura italiana, especialment dels clarobscurs del Caravaggio, quadres que deuria veure al gran mercat de Delft, on hi tenia una parada d’art el seu pare, i on ell mateix exposava la seva obra. Em refereixo a la llum de la fonda que li va quedar clavada a la retina des de petit. En tots els seus quadres d’interior sempre hi ha un finestral sense cortines per on hi entra la claror cap a dintre de l’estança i dóna vida a una escena quotidiana on hi apareixen dones fent tasques domèstiques. És la vida arran de terra que a mi tant m’agrada com a narració. Mentre holanda s’expandia al comerç mundial i colonitzava països per terres exòtiques, les dones seguien feinejant a les cases dels Països Baixos. També a fora, la seva mare mateix va regentar una fonda i després va seguir amb el negoci del marit quan aquest va morir. Diuen els entesos que per pintar aquests quadres es necessita una gran precisió tècnica, que darrera de cadascun d’ells hi ha un gran treball d’esbossos previs que es van perdre i que en alguns podria haver emprat la tècnica de la cambra fosca, gairebé a la manera d’una fotografia, el que denota que era un home a qui li agradava estar al dia de les últimes tendències tecnològiques. 

Sempre m’han agradat els mapamundis. A l’habitació on escric hi tinc un planisferi de 1,5 x 1 metres penjat a la paret. Ara està per la cara física, segur que la van girar els nens un dia i, de fet, ja està bé, perquè és la menys canviant i la que més concorda amb la realitat. Al Johannes Vermeer també li deurien agradar molt els mapes, perquè en algunes de les seves pintures apareixen cartografies d’holanda i d’Europa penjades a les parets de les estances. També un globus terrestre, com en el cas del Geògraf i l’Astrònom que em van cridar l’atenció quan van sortir al documental. Coneixia La lletera, La jove de la Perla o la Vista de Delft, d’ell, però no aquests on hi apareix un globus terraqui i un científic amic seu que sembla ser l'Anton Van Leeuwenhoek. Em va agradar especialment l’Astrònom pel rostre de bonifaci del seu amic que, a més, sembla que posés expressament per a ell, pel rictus amb el mig somriure, com si li estigués dient, “vinga va, acaba això i anem a fer unes cerveses!”. L’Anton, com el Johannes, també va néixer a Delft el mateix any que el pintor barroc, el 1632. Es va guanyar la vida com a comerciant de teles, ofici que li va permetre desenvolupar amb gran destresa el que seria el microscopi modern, doncs per poder classificar la qualitat i el tipus de teixit s’emprava una lupa que quedava fixada al material i que ell va adquirir per al seu propi ús. Aquesta lupa encara s’empra ara perquè jo l’he vista usar al cap del departament tècnic de l’empresa on treballo. Però al Van Leeuwenhoek se li va ocórrer agafar-la i anar-la ampliant amb més lents per al seus estudis de bactèries i microorganismes. L’any 1677 va mencionar per primer cop els espermatozous en una carta enviada a la Royal Society, li encantava mirar bitxos, insectes, plantes o minerals a través del seu microscopi per tal d’esbrinar la seva estructura. Va fabricar més de cinc-centes lents durant tota la seva vida, malgrat que se li va criticar la seva falta de preparació acadèmica, i va escriure més de tres-centes cartes amb les seves observacions, moltes d’elles dirigides a la Royal Society de Londres. Va morir de vell, als 90 anys. D’entre les moltes tasques que va dur a terme no em consta la d’astrònom, però si és ell el de la pintura com diuen, m’agrada molt més aquest retrat del genial Vermeer que no l’oficial que li va pintar el Jan Verkolje.

L'astrònom de Johannes Vermeer, 1668.