das englische haus

Quan l’arquitecte Hermann Muthesius tenia 35 anys li van proposar treballar d’agregat cultural a l’ambaixada prussiana de Londres. Ja havia treballat per a una constructora alemanya a Tòquio i després com a arquitecte d’obres públiques a Berlin. La seva principal missió a Anglaterra era fer d’espia del gust britànic per fer les coses, així, tal com sona. Va analitzar cases i maneres domèstiques de viure, i d’allà en va extreure un informe que acabaria publicant en un llibre sota el nom de Das Englische Haus. De tot el seu estudi li van interessar especialment la funcionalitat, la modèstia i l’honestedat amb l’ús dels materials del moviment Arts and Crafts importat des dels Estats Units cap a finals del XIX. A Londres s’hi va passar vuit anys, fins que torna a Berlin el 1904 per encàrrec de l’enginyer i empresari Eduard Bernhard, que li demana construir per a ell una casa de camp al més pur estil anglès, d’espais amplis i lluminosos, de línies austeres en contraposició al modernisme de l’època. Llavors encara treballava com a assessor per al govern prussià, però essent com era admirador de la cultura anglesa i obertament crític amb la qualitat dels productes industrials alemanys com a conseqüència del mecanicisme en la seva producció, aviat s’apartarà d’aquesta manera de concebre el disseny i l’any 1907 funda la Deutscher Werkbund, una associació mixta d’arquitectes, artistes i industrials, que va ser la que establir les bases de l’arquitectura moderna. 

Tant Le Corbusier, com Mies van der Rohe, com el fundador de la Bauhaus, Walter Gropius, van rebre una gran influència d’aquesta escola en els seus inicis, però el mateix Muthesius va ser crític amb aquest nou corrent que considerava superficial en les seves formes rectes i fredes. 

Us deixo dues fotografies de la casa Bernhard, una de l’exterior, i una altra de l’interior. El teginat de fusta del sostre és l’original del 1905 i em sembla meravellós, una picada d’ullet a l’Arts and craft de la manufactura del detall a mà. Das Englische Haus.