diumenge, 11 de febrer del 2018

diaris

Dues tasses calentes de cafè i un tros de bescuit de xocolata al cos. Queden restes del sopar d’ahir als fogons i els plats bruts a la pica que després recolliré. John Cheever ho passa malament a la pàgina 181 dels seus diaris. Penso que deurien ser els cinquanta anys que tenia l’any 1962. Tensió sexual reprimida. La vida que s’escapa. El tren que encara es pot agafar. Pors humanes. Sento un dels nens que em crida, el tranquil·litzo, li faig un petó i torna a adormir-se. 

Ahir era un assolellat dia d’hivern. Passes incomptables passejant per la ciutat. Mirades distretes assegudes al parc. Avui, encara és fosc a fora. Quan apugi les persianes el cel serà blau Klein. No penso en més enllà de demà. Com si les hores fossin anys i cada gest una vida.


dissabte, 10 de febrer del 2018

cosmos




Un dia creuava la Terra
Saltava enlaire
I d’una passa 
Era a les anelles de Saturn.

Quedaven constel·lacions d’angoixes
I un got de vida mig buit
Sobre el marbre fred.

Després tocava el Sol amb les mans
Cremaven 
I entre onades omplia les ombres
Engolides per una llengua de mar.
Quedava la Lluna
Mira-la!
Cràters de dubtes clavats
Ardents quan es fa plena
Absents quan és minvant.

Suspesa en el buit de l’Univers
L’abasteixo amb la mirada
Qualsevol forma de por és impossible.

diumenge, 4 de febrer del 2018

skärgården

Skärgården és la paraula escandinava que serveix per donar nom a l'arxipèlag. Literalment vol dir “jardí tallat”. Petites porcions de terra que esquitxen l’oceà de diferents colors com sortides del no-res. Jardins naturals totalment oberts al mar, miris per on els miris. Aquest matí fullejava una revista de mobiliari d’exterior suec que es diu Skärgården. M’han abellit les relaxades imatges i m’ha encantat la nòrdica sonoritat de la paraula: skärgården.