dilluns, 13 d’agost del 2018

nocturn número 2

Un dia sonava el nocturn número 2 de Chopin

Accentuava la è quan el pronunciava.

Era fosc i hivern. I jo m’esperava.

Les notes s’encadenaven suaument

Què és nocturn? Em preguntava.

La Marie va ser-ne la culpable.

Un dia la Marie va enamorar en Chopin, calladament.


La Marie tocava el piano.

No sé si els nocturns

No sé si els ballava

Però certament, els enamorava.

Mendelson, Schumann, Berlioz, Pleyel

I també Chopin.



Un dia vaig prémer el teclat

I allà vaig explicar la història del nocturn i la Marie.

Del segon nocturn.

Era fosc i encara hivern.

Les notes es desencadenaven

Potser per instint

Potser sense saber

I es transformaven en la balada més maca quan és de nit:


El nocturn número 2 de Chopin,

Accentuat a la è quan el pronunciava.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada