Clair Patterson va ser un geoquímic de la primera meitat del segle XX que va determinar l’edat de la Terra en 4.550 milions d’anys. Per descobrir-ho es va basar en la quantitat de plom que hi havia en un tros de meteorit que es va formar a la mateixa època que el nostre planeta. Va estar més de sis anys investigant per arribar fins aquella conclusió. El dia que l’espectòmetre de masses va aconseguir donar amb el resultat, el primer que va fer va ser anar corrents a donar la notícia a la seva mare. Gràcies a aquesta descoberta tenim avui la benzina i els combustibles sense plom. Patterson no era un bon estudiant, però sí un científic nat, és a dir, una persona que observa i basa les seves dades en fets mesurables.
Després d’allò es va adonar de la gran quantitat de plom que hi havia en el medi ambient i no va parar, malgrat les amenaces de les grans multinacionals, fins aconseguir que el senat dels Estats Units promulgués una llei d’aire net l’any 1970. Havien passat gairebé vint anys des que l’espectòmetre va evaporar un tros de meteorit fins arribar al seu nucli.
Fa temps, quan els bessons tenien tres o quatre anys, moltes nits els llegia el Cosmos del Carl Sagan. És un llibre que ja tenia a la prestatgeria quan vivia al pis de Mollet. Mai se m’ha donat bé explicar contes, així que vaig preferir endinsar-los en el món de les estrelles, els planetes i l’univers a través de les lectures de l’astrònom americà. La veritat és que funcionava, perquè romanien atents, fins que es relaxaven i s’adormien.
Ara són ells qui, a les nits, em demanen veure la sèrie Cosmos reeditada per Netflix l’any 2014. Ahir vàrem estar veient The clean room, l’episodi que relata de manera amena i didàctica la història del Clair Patterson, Pat per als seus profes d’universitat.
Aquí un petit tràiler de l'episodi:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada