herois a luxemburg

Corria l’any 93 del segle passat quan, essent estudiant de C.O.U., vaig passar uns dies a Luxemburg gràcies a una beca que em va concedir la ja desapareguda Agència Europea de la Joventut. L’objectiu oficial d’aquest organisme era fomentar la trobada i intercanvi de parers entre els joves europeus dels estats que aleshores pertanyien a la Unió Europea.

Durant els matins assistia a unes xerrades que tenien lloc al Parlament Europeu amb seu a Luxemburg, on debatíem temes com l’eco-sostenibilitat, la tolerància i les llengües minoritàries a Europa, com ara el català.

En més d'una ocasió vaig tenir la sensació que l’objectiu real d’aquells col.loquis no era fer créixer el sentiment europeu d’uns joves estudiants membres de la Comunitat, sinó justificar el sou d’algun càrrec electe a qui Brussel.les li devia favors.

El fet és que l’aprenentatge de debò arribava durant les nits, quan - políglotament per als més avesats - txecs, britànics, francesos, alemanys, luxemburguesos, portuguesos, italians i alguna nacionalitat bàltica més que em deixo pel camí, ens barrejàvem  a un pub de la ciutat per bescanviar les inquietuds reals dels aleshores joves europeus allà reunits: beure, cantar, passar-ho bé i deixar els eurodiputats al l'estacada parlament.

La banda sonora d’aquelles nits era la cançó que us poso avui: "entre dos tierras" dels Héroes del Silencio.

Nit sí, nit també, sonaven les notes d’aquesta banda de rock. La seva melodia - o mer soroll per alguns, en funció del gust - ens unia més que no pas la del representatiu himne europeu de la Novena simfonia de Beethoven. Quan sèiem a l'hemicicle, jo taral.lejava en silenci la lletra de l'himne que ens van fer aprendre fil per randa i que vaig acabar avorrint ( potser per això no m'agraden els himnes ni odes de cap tipus ).

Avui, vint-i-un anys més tard i mentre es repetia un nou matí de tardor a la meva vida, de casualitat escoltava la cançó a la ràdio, com si els racons de la memòria m'ancoressin encara a aquells joves herois de Luxemburg.