dimecres, 16 de gener del 2019

retrat en rhodoïd

Ves al detall. Estirava el coll mirant quin dels passadors en Rhodoïd m’agradava més. Ho pensava aquest matí, quan provava de col·locar-me un dels clips que aguantaven el recollit que m’havia fet abans d’anar a treballar. Tota l’estona s’afluixaven i acabaven caient. Això no passava amb aquells passadors que portava la tieta expressament de París, he pensat. Els tenia posats a l’aparador que hi havia rere el mostrador on cobrava a les clientes de la perruqueria de la Bonanova. Allà lluïen esplèndides diademes, passadors i pinces que recollien la cabellera a la manera clàssica o més moderna. Tria el que més t’agradi, em deia la tieta després que em pentinés la Marina, una de les oficiales que hi tenia treballant. Liso? Te lo quieres estirar? NOOO, con el rizo tan bonito que tienes, te pongo espuma y te quedará una melena preciosa! VISTE? Era dolça i colombiana la Marina. Mai em vaig atrevir a dir-li que no em deixés el cabell amb el ris natural. A vegades m’asseia al tocador central que hi havia al bell mig de la perruqueria, il.luminada pel llum blanc que entrava de la cantonada del carrer Calatrava. Al mirall hi veia reflectits els colls estirats amb els caps que es recolzaven al rentacaps, mentre les noies passaven l’aigua tèbia per les seves melenes. Quan la Marina acabava de passar-me el difusor amb el cap per avall, tornava a incorporar-me i l’únic que havia de fer era esperar. M’esperava a que li pintessin les ungles a la meva mare, normalment en un to perlat, i allà és quan estirava el coll mirant quin dels passadors o diademes en Rhodoïd m’agradava més. La senyora Raventós també esperava. Preguntava amb el tint i el paper d’alumini encara al cap. Aquella d’allà és la meva germana, i aquesta la seva petita. Aquell era el seu espai natural que dominava amb elegància i professionalitat. S’enorgullia cada vegada que hi anàvem. No tenia fills la tieta i ho brodava tallant els cabells amb navalla.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada