dimecres, 30 de gener del 2019

ara entenc els teus silencis


Ara entenc els teus silencis,  

L’arqueologia entesa del sentiment guardat 

Rere el plor sostingut. Sempre tan amagat. 

Les ànimes que a estones visitaves al cementiri. 

Tan blanc i tan mut, callat pels anys fins a l’eternitat. 



Ara, la mirada trista que acompanyava la pèrdua dels teus. 

Tan càlida per instint, tan grisa per l’erosió dels dies 

Intensament viva quan tocava, 

De joves passes sempre pausades 

i força als braços que em sostenien. 



Ara potser, començo a entendre el que tu entenies. 

Rere els silencis discrets 

Que omplien l’estança dels que no hi eren, 

Només records dels qui varen pertànyer 

A tu tota una vida. 



Ara entenc la teva veu callada en les darreres albades 

Aquelles que ja no volies veure 

Quan t’obria la finestra per acostar-te-les. 

Tinc la teva veu guardada, encara que callis Pare, 

Per sempre més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada