mary leakey: descobrint els nostres orígens

Fa uns 3,6 milions d’anys, 62 milions d’anys després de l’extinció dels dinosaures (per situar-nos el temps), repeteixo, fa uns 3,6 milions d’anys, on avui estaria situat l’actual nord de Tanzània, un volcà entrà en erupció; el núvol de cendra resultant va cobrir completament la sabana dels voltants. La cendra romangué allà durant rogencs crepuscles indefinidament. Va arribar un dia en què una nova espècie, sorgida de l’organització de desenes de milers de bilions d’àtoms, començaria a adquirir consciència. L’espècie humana parlava en nom de la Terra sobrevivint al vast i infinit Cosmos d’on procedim.

L’any 1979, quan jo començava a anar a parvulari i m’entretenia mirant les aventures de la innocent Heidi, la paleontropòloga anglesa Mary Leakey descobria sobre aquestes cendres africanes petjades d’uns peus que, sota el seu parer, eren d’un primitiu homínid, potser un avantpassat nostre, habitants de la Terra actual.

Nascuda a Londres com a Mary Douglas Nicol, l’any 1913, els paisatges que pintava el seu pare la portarien aviat a interessar-se per l’art i per tot allò que era sota la Terra i les arrels dels arbres que dibuixava el seu progenitor, el pintor Erskine Nicol. L’artística professió d’aquest feia que sovint viatgessin a Itàlia i França, país aquest últim on hi romandrien durant llargues temporades. La Mary s’escolaritzava en francès quan jugava a cuit i amagar dins les coves de la regió de la Dordonya, al sud-oest de França, coneguda per les seves pintures rupestres i restes prehistòriques. Allà, durant una excavació que l’arqueòleg gal Abbé  Amédée estava fent a les coves de la Font de la Gaume, va ser quan se li va despertar l’interès per l’arqueologia. L'any 1926, després de la mort del seu pare, a qui estava fortament unida, va haver de tornar a Londres amb la seva mare.

Les estrictes i intransigents normes de l’escola catòlica on la va inscriure la seva mare ofegaven una adolescent Mary, i la seva natura rebel va fer que l’acabessin expulsant fins a 3 vegades del centre. En certa mesura, qualsevol intent d’encaixar-la i normativitzar-la era inútil. El seu caràcter lliure, autònom i tenaç la conduiria a començar la seva ja imparable carrera com a una de les més grans investigadores dels orígens de la humanitat. Assistia d’oient a les classes d’arqueologia i geologia que s’impartien a la universitat pública de Londres i, un temps més tard, amb 20 anys d’edat coneixia, primer, i s’enamorava, després, del també arqueòleg Louis Leakey, qui la convidaria a viatjar amb ell a Àfrica per treballar com a il·lustradora del seu propi llibre Adam’s ancestors ( els avantpassats d’Adam).

Durant els anys que la Mary va viure a l’Àfrica ( pràcticament tota la seva vida), va tenir temps de tenir, criar i educar tres fills amb en Louis, de participar en múltiples excavacions (també a Anglaterra), de publicar 4 assajos científics, de desenterrar el primer crani descobert de l’Austrolopitecus bosei (l’any 1948), de trobar el crani d’uns milions d’anys més a prop a la nostra era, el de l’Homo habilis (l’any 1960), així com un altre de l’Homo Erectus, i de trobar un camí de gairebé tres kilòmetres de longitud perfectament dibuixat amb petjades dels primers homínids que habitaven la Terra.

Es va retirar a Nairobi, Kènia, on seguiria treballant molt activament per a la ciència, escrivint articles sobre la seva vida i increïbles descobriments. Va morir velleta i tranquil.la al llit, a l’edat de 83 anys.

3,6 milions d’anys ens separen de la primera petjada de la nostra espècie al planeta Terra. A 380.000 kilòmetres de distància, a una planícia rasa i seca que els homes en un moment d’optimisme denominaven “Mar de la tranquil·litat”, hi ha una altra petjada deixada pel primer home que caminava per un altre món: la Lluna.

“ Només pots trobar allò que estàs buscant si veritablement creus en la veritat.” Mary Leakey (1913-1996).