L’olor de tabac de pipa.
Mostassa.
Antiga. Groga. De Dijon. Amb carn o peix.
Les
matinades.
Perry Mason.
Les crítiques constructives.
Admirar algú i dir-li obertament.
La Voll-Damm al vespre.
Faldilles llarguíssimes a l’estiu.
L’expressió “ anem a fer un Viena”. No és cap nova postura del Kamasutra.Em refereixo a l’expressió d’anar literalment al
Viena a fer un entrepà.
Les torrades amb mel.
Parir un fill al natural ( en el meu cas,
dos). Brutal.
Alletar-los. Aquella sensació tan plaent.
Quedar-me com una sílfide després d’uns dies
malalta.
Els orgasmes. I tot el seu prolegòmen.
L’alleujament que sento després de pixar quan
ja no puc més.
Allargar un passeig per acabar d’escoltar
aquella cançó que tant m’agrada.
Planificar viatges per l’estiu.
Un clàssic de pel·lícula el dissabte a la
tarda.
Anar-me a dormir morta de son.
La veu de Constantino Romero. Forever.
Els vestits jaqueta de Zara Classic. Per
treballar. Per un cocktail. Amb uns bons talons per anar a un sopar.
Pebrots del Padrón i sardines a la brasa amb
sal gruixuda. Res de sals de disseny. Ah, i pa de pagès amb tomàquet,
evidentment.
Les pel·lícules en súper 8 de les meves
germanes quan eren petites. Anys 60. Ni “ Cuéntame..” les supera. (Una vegada
resolts els inconvenients tècnics, prometo fer-ne un post amb alguna peli).
El mar a la primavera.
Les ganes de menjar salat just abans de tenir
la regla.
Els canvis de sistema quan no tenim res més a
perdre.
Les pelis de Woody Allen. I les d’Almodóvar.
Es podrien titular “ Essència de dona”. Per mi, treuen la millor versió de la
feminitat de les dones que hi retraten.
L’alegre sonoritat de l’italià. I la dolça
sensualitat del francès.
La concatenació de les relaxades rutines del
cap de setmana. Fer dissabte, la compra, el vermut, la becaina, una lectura, mirar
l’infinit, fer torrades, obrir una ampolla de vi i preparar el sopar.
La lectura d’assaig.
La gent que té coses a dir i, a més, escolta.
Pixar-me de riure.
Frivolitzar, de tant en tant, amb llistats de vàcua
importància com aquest.
The communards. I tota la música britànica
dels 80.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada