si fos

Si fos una cançó em convertiria en les notes més llunyanes i melancòliques de Brel, apropant-me molt sense afligir fort.

Si pogués ser onada seria la més brava de l’oceà Atlàntic i toparia - fins a desfer-me i morir- amb els icebergs de la remota Terra de foc.

Si arranqués a ballar ho faria amb el més bell tango d’Enrique Santos Discépolo, al ritme dels violins i pianos més aguerrits.

De nou, crearia un continent entre Europa i Àfrica, on combinaria la frescor salvatge i primitiva amb el saber de la tradició més antiga.

Si esclatés en colors equilibraria la fredor del verd i el blau amb els vermells i bordeus més vius, deixant blancs i negres per als moments més serens.

Si fos cel, seria clar, només uns núvols apuntarien – blancs- tímidament i desembocarien, potser, en una fina pluja l’endemà.

Si fos mot, seria estrambòtic i divertit alhora, estrany per molts i per pocs conegut.

Si fos novel.la seria el final d’un relat realista, despertant en un present on no hi tingués cabuda el temps condicional i la darrera pàgina del llibre fos només un sospir més del protagonista.