Susan La Flesche Picotte

Ressonaven encara els ecos dels canons de la Guerra de Secessió nord-americana quan, a la reserva autòctona d’Omaha, a les planures de l’estat de Nebraska, va néixer, dins una família benestant ameríndia, una nena de dolços trets indígenes i mirada penetrant que marcaria, anys més tard, part del camí pels drets dels seus conciutadans.

La nena en qüestió va quedar impactada en veure com un metge de raça caucàsica rebutjava l’atenció a una dona indígena, malalta de tuberculosi, que moriria minuts després davant l’estupefacció de la noia i el passotisme del facultatiu.

La Susan (així s’anomenava la nena) es va anar fent gran. Va estudiar a l’escola de la reserva indígena i, essent una joveneta adolescent - i de bona família com era-, va anar a estudiar a Nova Jersey, a un dels pocs instituts que hi havia als recent formats Estats Units on podien estudiar negres, dones i nadius americans . Era una noia, a més de brillant, compromesa amb la causa per als de la seva mateixa ètnia en particular i per als drets de les dones en general, motiu pel qual es va enrolar a l’Associació indígena de Connecticut, una de les branques que representaven l’Associació de dones indígenes de la nació americana.

Mitjançant aquesta associació, aconsegueix inscriure’s a l’Escola de Medicina per a dones de Filadèlfia fins a graduar-se Cum Laude, amb 24 anys. El govern no deixa passar l’oportunitat i li ofereix un càrrec de metgessa per a l’Agència d’Omaha.

Faig un incís aquí per aclarir que l'any 1886 , les dones no tenien dret a vot, ni a la propietat, ni a mantenir el cognom propi després de casades, ni a fer discursos en públic a la universitat, malgrat hi estiguessin inscrites, i no hi havia cap llei que protegís les dones en cas de violació per part dels seus marits ( un fet força habitual).

Susan La Flesche va fer una parada temporal a la seva carrera de medicina per fer-se càrrec de la seva mare malalta i casar-se, posteriorment, amb gairebé 30 anys – tot i les reticències dels seus pares- amb un jove i gran orador Sioux, Henry Picotte, de consanguinitat francesa – i alcohòlica -  per les seves venes. De fet, i malgrat casar-se lliurement per amor, l’alcohol va ser el principal motiu de discussió al matrimoni, que va tenir 2 fills mascles, i el culpable de què es quedés  vídua amb només 40 anys. La Susan estava farta de veure com els nens nadius omahas vagaven beguts pel carrer, així com d’haver d’atendre les esposes maltractades físicament pels seus marits borratxos. No en debades, la seva lluita contra el consum d’alcohol a la reserva va ser infatigable.

La Susan amb el seu marit Henry Picotte, la seva germana i el seu cunyat. 1900.

Durant els 10 anys de matrimoni amb el seu marit, la casa dels La Flesche-Picotte era seu habitual de trobades de caire polític i cultural amb caps Omahas i dirigents euro-americans de l’estat de Nebraska. La Susan era una gran defensora de la sanitat pública a la reserva i millor activista, encara, pels drets civils dels seus conciutadans. Ella mateixa va corroborar, a la mort del seu marit, com li denegaven l’accés a l’herència que aquest havia deixat als seus fills i, només després de presentar referències d’amics seus blancs, va poder gestionar els béns per a la seva pròpia descendència. Així és com, l’any 1910, va encapçalar una delegació tribal que va anar fins a la Secretaria d’Interior a Washington D.C., per parlar de la competència i  abusos sobre els drets legals a les terres indígenes, aconseguint que es paguessin com calia aquests terrenys als seus propietaris i s’atorguessin les herències corresponents als seus hereus, independentment de la seva raça o gènere.

2 anys abans de la seva mort, el 1913, va fer realitat el seu somni d’obrir un hospital a la reserva indígena de Walthill, a Nebraska. Hospital que actualment porta el seu nom i, 5 anys més tard, a la XVIII esmena de la Constitució dels EE.UU. s’aprovava la llei seca, que prohibia el consum i venda d’alcohol a tot el país, llei que, tot i que només va durar 13 anys, encara avui és vigent a moltes de les reserves indígenes.

Susan La Flesche va viure folgadament fins a la seva mort, als 50 anys, però mai va deixar de treballar i de lluitar per als més desfavorits, esdevenint tot un símbol, no només per als drets dels indígenes sinó, també, per als de les dones i nens.

Susan La Flesche amb membres de la reserva nacional dels Omaha. 1910.

Bibliografia:

- Native American Women. Gretchen M.Bataille, 1993.

- Relations of Rescue: The search for female moral authority in the American West, 1874-1939. Oxford University Press, 1990.