dos records i una reflexió

Recordo que llegint “Pregúntale al polvo” del John Fante, una de les coses que més em va impactar durant la novel·la va ser la descripció de la irrupció d’un terratrèmol a Los Ángeles. Enmig d’una història d’amor no correspost, detalla magistralment com un fenomen de la naturalesa engoleix els moments quotidians de tota la població de la gran ciutat. El terratrèmol -com als protagonistes del llibre- em va enxampar per sorpresa, sense adonar-me’n. Em va traspassar el sentiment de por que sentien els habitants de la ciutat californiana en aquells moments que corrien desesperats pels carrers devastats un dia dels anys 20 del segle passat. És evident que l’escriptor d’origen italià ho va patir en les seves pròpies carns en algun moment de la seva vida.

Fa temps vaig fer un escrit al meu primer blog on narrava com em va corprendre la inundació de l’octubre del 94, quan tornava en bus de la universitat. Recordo amb precisió el trajecte que em va portar des de Cerdanyola fins a Granollers i posteriorment a Montmeló, les vies tallades del tren, el Congost ja desbordant-se i casa meva amb tres metres d’aigua per sobre dels seus fonaments. I el sentiment d’impotència d’una noia de 19 anys, llavors. La cabina de telèfon s’engolia les monedes de 25 pessetes mentre jo tremolava, intentant contactar amb ma germana Susana perquè s’arribés fins a casa de pressa i corrents. Seria incapaç de recordar, en canvi, quines assignatures havia fet a classe aquell dia. Ni què havia esmorzat. Ni com havia arribat al matí fins a Bellaterra. La memòria és selectiva i primitiva en la realitat. Rescata de l’arxiu els instants de supervivència i n’esborra el que li és superflu, per habitual i reiteratiu. 

És tasca del novel·lista recuperar la flaire de la torrada acabada de fer de l’esmorzar, o l’atac de tos de la protagonista durant la classe d’història de l’economia. El professor va mig desmanegat en la seva cinquantena d’anys. I si hi posa l’orella, també escoltarà la Tracy Chapman a dins del bus, mentre observa atònita per la finestra el cabal del riu a punt de desbordar-se.