dades inconnexes

De tant en tant faig una acumulació de dades inconnexes al meu cap – que no anoto – i m’agrada deixar-les anar, com qui buida calaixos per treure les merdes que s’hi acumulen i no serveixen per res. Ara que tinc un bloc, és l’excusa perfecta per esplaiar-me escriure-les i fer una revisió d’aquestes xuminades ( el corrector del word em marca aquesta paraula com a incorrecte, però m’agrada així i la deixaré com està).

- Funcionalitat, pragmatisme, bones matèries primeres, poques hores de llum, més temps per a pensar i gaudir de l’interior de les cases... Per què els països nòrdics tenen els millors dissenyadors de mobles del món?

- Agent secret, comercial, diplomàtic, químic, de l’autoritat, actiu, radio-actiu, nerviós... és sentir AGENT i venir-me al cap una targeteta amb un nom imprès, un símbol químic o un paio amb pinta de James Bond. Quin tipus d’agent serà?

- Des que tinc coneixement del meu raonament ( ??) sento dir que el petroli és un recurs natural ESGOTABLE. Crec que és l'argument de màrqueting millor emprat mai per encarir un producte sense que ningú protesti.

- Les persones que no tenen MAI dubtes em fan sospitar. Mentiders, egòlatres, falsos triomfadors? La perfecció no existeix.

- Avui en dia les nenes de 15 anys van amb shorts ensenyant els malucs ( perquè poden), els llavis pintats de vermell i es fan selfies en postures provocatives que mostren a les xarxes. Jo amb quinze anys anava amb peto texà de color vermell i saltava a la corda després de veure el Dr. Slump. No ho critico, és simplement una constatació dels trets diferencials de les nenes en espais temporals allunyats.

- Noruega està catalogat per l’Index Global de la Pau com el país més pacífic del món, dada que m’ha cridat l’atenció en contraposició a Hondures com el país amb l’índex de violència més elevat del planeta ( és assassinada 1 persona cada hora).

- Tenim més coses de les que necessitem. Coses com Internet que ni tan sols sabem com funcionen però que utilitzem diàriament. I podem viatjar més lluny i més ràpidament que mai.

- De vegades em sento idiota, plena de dubtes i incapaç d’expressar el que em passa pel cap. I em succeeix molt sovint.

- Fa temps que li dono voltes a escriure una història sobre les dones indígenes americanes ( de l’Amèrica del nord) i no trobo mai el moment. Requereix temps i documentació. Suposo que influenciada per les històries que m’explicava el meu pare sobre l’Oest americà, és un tema que sempre m’ha cridat l’atenció.

- Al Vallès Oriental no es veu gaire, però la darrera vegada que vaig baixar a Barcelona vaig acabar avorrida de tant barbut amb camisa de quadres i bicicletes vintage, víctimes d’un sistema classista, aparentant ser persones obertes, cultes i relaxades. Suposo que ja heu identificat de què parlo: la “ (merca)cultura” hipster.

- Ah, i no em voldria estendre gaire més perquè trencaria amb la primera norma que per mi fa atractiu un bloc: la brevetat. Però a només 5 anys dels anys 20 del nou segle, he de dir que m’encanta la púdica indecència de les noies flappers*. Noies, tornarem a ser flappers?

Ja us ho he dit a l’inici del post: dades irrellevants que no duen enlloc.

*Flapper: arquetip de noia alliberada en la dècada del 1920. Més enllà de l’estil propi dels anys vint, el fenomen Flapper constituí una forma de lluita quotidiana per l’emancipació de les dones.