yordana, tu a la c-35

Es col·locava els pits al seu lloc, a dins del sostenidor de blonda vermell. A la boca, encara tenia el regust a goma del preservatiu que havia guardat abans a la bossa de mà. Vint euros rebregats entre la planta del seu peu nu i les sabates purpurines de color fúcsia. Una fel·lació justeta havia estat suficient per fer córrer el seu darrer client. Un altre que deia que venia amb presses. Que l’esperaven a quarts de cinc per a una reunió de feina. La Dana ja la coneixia la història. Un altre a qui no se li aixecava prou amb la seva parella de sempre.

Un enorme somriure als seus llavis carnosos, i amb tota la seguretat que li donava el seu fort accent búlgar, deia:

- Sí, sí, és clar. No et preocupis. Tu tranquil, que arribaràs a temps a la reunió.

Preferia no escoltar gaires justificacions i avançava la tarifa des de l’exterior, recolzada a la finestreta, amb el seu cap i mig cos dins del monovolum familiar.

- Seran 30 per un complet. 20 per una mamada. I sempre amb preservatiu.

Mirava el front del client, que regalimava suor nerviosa entre les arrugues pròpies d’un home de 50 anys. El seu alè deixava anar l’olor de la cervesa del migdia, però la Dana (Yordana, quan va marxar de Sofia, en realitat) preferia centrar-se en els genitals. I en ficar a la cartera, com a mínim, tres bitllets més de 20 euros.

El monovolum marxava discretament amb el client entresuat a dintre, mentre la Dana caminava cuneta amunt, sobre uns talons fúcsia que havien deixat de brillar i que es mullaven sota la fina pluja de novembre. Encara li feia mal el  gran morat que duia a la galta dreta del cul, d’un masoquista que es va passar tres pobles pessigades abans que ella li engaltés un cop de puny perquè parés. 

Portava un paraigua obert sobre el cap que tapava el seu metre setanta, la seva llarga melena morena i les cuixes que lluïen fermes sota unes mitges transparents. I xopes, tot just en aquell moment de la tarda plujosa de novembre. La cadira de plàstic on seia habitualment també ho estava. A la bossa de pell sintètica un paquet de xiclets, unes tovalloletes humides que usava per netejar-se després d’un servei i el mòbil. A la seva pantalla, un Whats: “Comença a ploure, com va la tarda, nena? Fins les 7 no et passaré a recollir.”

“Malament”, pensava el seu cap. Es treia el bitllet de 20 euros rebregat d’entre la sabata, ja moll. Aixecava la vista per sota del paraigua i de la pluja quan la seva mirada es creuava amb la meva. Pel meu cap només passaven els cartrons de llet i el sushi fresc que havia de comprar al súper mentre passava conduint just en aquell punt de la C-35 i pensava: “que afortunada que sóc.”

Com una part del paisatge més. Com una cicatriu urbana. Elles són allà i estem avesats, com si res, a aquesta forma d’esclavitud del segle XXI. Aquest relat me l’han inspirat les prostitutes que em trobo (que ens trobem) a diari a peu de carretera, tornant de la feina.