Acaba
d’arribar de Londres. Es passa bona part de l’any recorrent països com
Estats Units, Dubai, Qatar, Mèxic, Perú, Colòmbia, Panamà, França, Itàlia o
Dinamarca perquè ha de vendre els seus productes: els monitors monitoritzats i
integrats al moble de la marca Arthur Holm.
Al més pur estil James Bond, pantalles, micròfons i càmeres
apareixen i desapareixen de l’interior del mobiliari d’auditoris, parlaments i
bancs prement només un botó. El bufet d’advocats de la Casa Blanca a
Washington, el Parlament Europeu, l’Assemblea Nacional de Kuwait, el Congrés
dels diputats de Mèxic o el World Economic Forum a Ginebra són tan sols algunes de les institucions que
disposen a les seves sales de les pantalles tàctils de la firma catalana, que
actualment exporta un 90% dels seus productes.
La Montse Romero és al capdavant de l’empresa familiar
instal.lada a Sant Hipòlit de Voltregà. Després de patir la greu crisi econòmica dels
anys noranta, va ser capaç de transformar-la fent que els seus productes fossin exclusius
i personalitzats, en un mercat on el preu no fos fonamental per al client.
La Montse és una persona humil, emprenedora i generosa. Un exemple.
 |
| Montse Romero durant la fira InfoComm a Las Vegas (USA)/ Montse at the InfoComm fair in Las Vegas. |
J: Tinc entès que de petita eres una nena moguda,
inquieta de mena, en què somiaves ser de gran?
M: Hahaha, era moguda però em passava el dia llegint.
Tenia molta imaginació i ni idea de què volia ser de gran... Ja saps, com la
majoria de nens anava canviant de parer, des de veterinària a professora.
J: Algun ídol o referent infantil?
M: Devorava còmics i m'encantava el Capitan Trueno.
J: Què bona! Haha, encaixa amb la descripció de moguda i
inquieta, quina gràcia...Part de la teva formació la vas completar als EUA. Què
destacaries d’aquella etapa?
M: Si vols que et sigui sincera, estudiar, no estudiava
gaire ... Va ser una etapa meravellosa durant la qual vaig tenir la sort de
conèixer gent d'arreu el món. Amb molts, seguim en contacte. Un dels nois que
estudiava amb mi és el padrí del meu fill gran. Llaços d'amistat molt potents
perquè ets jove, molt lluny de casa... Més que els estudis en si mateix, em
quedo amb els amics que vaig fer pel camí. Va ser una gran experiència, espero poder
donar als meus fills l’oportunitat d'anar a estudiar fora perquè s’aprèn
moltíssim.
J: Ostres què emotiu... En quin moment vas prendre la
decisió de crear la teva pròpia empresa?
M: No la vaig crear jo. Era l'empresa del meu pare que la
va iniciar els anys 60. Les coses no anaven bé i el meu pare volia tancar. Jo
vaig veure una oportunitat canviant totalment la filosofia de l'empresa i la
vaig aprofitar. Li vaig dir que m'ho deixés provar i em va dir que OK, i fins
ara.
J: Una dona amb bon ull pels negocis...
M: No et pensis..... Sóc de les que creu que has de
fracassar unes quantes vegades abans de que et vagin bé les coses. Per mi no ha
estat fàcil, però a força de persistència i voluntat, les oportunitats et van
apareixent.
J: Bona part del teu temps requereix viatges per tot el
món, tens 3 fills de 12, 8 i 5 anys. Com portes el fet d’haver-te de separar
tan sovint d’ells?
M: Doncs ho porto bastant bé. Ells han crescut així i
procuro donar-los temps de qualitat, encara que sembli un tòpic. Tinc la sort
de treballar amb la meva parella i sempre ho combinem de manera que hi ha un
dels dos amb ells.
J: No sé si formes part d’alguna associació de dones
emprenedores...
M: Sí, de Fidem.
J: Fidem?
M: Fundació de Dones emprenedores, és de Barcelona, de
fet fa un temps em van donar un premi i no el vaig poder anar a recollir perquè
estava parint al Storm (el seu tercer fill)... No és broma. Coses de
dones...
J: Què us aporta a nivell pràctic les que en formeu part?
M: Fan moltes trobades per compartir experiències i coneixement.
Sempre aporta. Ah! també formo part de l'associació de dones de la indústria
audiovisual llatino-americana i també m'enriqueix molt.
Elles ho tenen mes difícil que nosaltres...Tot i que la
situació està canviant molt també a l’Amèrica Llatina, gràcies a Déu, i cada
cop es valora més a les dones en un món
(l'audiovisual) clarament dominat pels homes.
J:Precisament et volia preguntar: durant algun dels teus
viatges laborals has sentit tracte discriminatori respecte a companys del
sector pel fet de ser dona? T’has vist en alguna situació incòmoda per motiu de
gènere o religió?
M: Jo personalment, mai. Però les dones d'Amèrica llatina
tenen històries molt curioses. A mi sempre m'han tractat molt bé. Tampoc he
tingut cap ensurt al món àrab. Només que a Aràbia Saudita, ells mateixos
demanen que hi vagi en Henrik. A mi probablement, a segons quins llocs ni em
rebrien.
 |
| La Montse atenent un client a Dubai./Montse dealing with a customer in Dubai |
J: Canviant de tema, m’agradaria que em parlessis de les
teves aficions. Jo et segueixo per la xarxa i m’encanten les fotografies que
penges amb els teus fills a la neu o a la platja, emanen diversió, tendresa i
afecte...
M: M'encanta fer esport amb ells. Gaudeixo com una nena.
Ens encanta anar a la neu a l'hivern. Sortim a les 8 del matí de casa i tornem
a les 6 de la tarda. Es una manera fantàstica d'estar molt a prop seu. El mar també
ens encanta. Tot el que sigui natura i,
a més, intento que el temps que estem junts, res d'I-Pads ni d'ordinadors,
encara que ja em costa ja!! Som tots molt d'estar a l'aire lliure i fer esport.
Faig snowboard i skateboard (molt malament) amb ells i sempre que puc, jo
m'escapo a córrer. També m'agrada molt llegir, vaig a llibre per setmana.
 |
| Amb els seus tres fills: el Noah, l'Emma i l'Storm/ with her children: Noah, Emma and Storm |
J: Caram, una dona activa, activa, deus acabar rendida
quan se’n van tots al llit...!
Abans has anomenat el teu marit l’Henrik Holm, que també
forma part de l’empresa (director-gerent). Quan arribeu a casa desconnecteu amb
facilitat de la feina? Heu arribat a alguna mena de pacte per no barrejar
professió amb la vida familiar?
M: Ho intentem, ho intentem!! Tot i que ens costa perquè
tots dos som els típics que posem l'ànima en el que fem. Però desconnectes o,
si no, acabaries boig.
J: Aquesta tardor obres oficines a París i Dubai, consideres
bàsica la presència física per a l’expansió internacional?
M: No és bàsica. També et pots internacionalitzar a
través d'un distribuïdor per exemple ... Però en el nostre cas, hem apostat per
estar molt a prop del client perquè customitzem molt i d'aquí que sigui important tenir oficina a
punts estratègics.
J: Els vostres productes es caracteritzen per ser
productes amb un alt valor afegit, que uneixen el millor del disseny escandinau
amb la tecnologia més avançada, es fàcil escapar de gegants competidors com la
Xina o l’Índia?
M: Es molt i molt difícil. El que fem no és fàcil perquè
cada venda és un projecte. Això és el nostre punt fort i a la vegada, el nostre
punt feble. Fort, perquè si no féssim això ja no existiríem. Tal com dius, se’ns
haguessin empassat els asiàtics. Feble perquè és molt difícil gestionar els
estocs, planificar la producció, etc.
J: Feu vestits jaqueta a mida de la millor qualitat, en
definitiva... Vinga va, ara em pots dir quins consells li donaries a algú que
vulgui crear una empresa a Catalunya?
M: I tant!! Primer de tot, tenir un somni, descobrir què
vols fer, dissenyar un pla per arribar-hi i mai abandonar. Després ser sempre
coherent amb tu mateix. I molt important, rodejar-te de gent vàlida.
Sense un bon equip no ets ningú.
J: Això mateix deia en John F.Kennedy... Sovint se’ns valora més pel que tenim que pel que som,
has pensat alguna vegada què faries si la feina se n’anés en orris? O és un
escenari que ni et planteges?
M: Moltes vegades. M'encantaria escriure. Tan de bo
algun dia pogués... escriure com tu!! ( riallades).
Si algun dia la feina se’n va en orris, no passarà res.
Tornaré a començar i segur que apareixeran noves oportunitats.
J: Doncs ets molt bona expressant els teus pensaments, em
va encantar l'últim post que vas fer FB.
M: Em va venir com un flash mentre estava al tren a Londres
i ho vaig escriure. hahaha, alguna cosa semblant a la inspiració.
J: Sí, és com arriba, en els moments més inesperats...
M: Oi que si? Jo a vegades he somiat fins i tot amb un
nou producte.... Estic fatal!
J: Haha, el cervell no et para mai!
Montse, ara sí, per acabar: què li demanes a la vida?
M: Jo li demano pau i un bon futur pels nostres fills. No
puc demanar res més del que tinc, la veritat és que dono gràcies cada dia.
J: Gràcies Montse, tant de bo hi hagués més gent com tu, el món aniria molt millor.
let me introduce you Montse Romero
She has just arrived from London. Spends most
of the year travelling through different countries as the United States, Dubai,
Qatar, Mexico, Peru, Columbia, Panama, France, Italy or Denmark because she has
to sell her stuff: motorized and integrated in the table monitors from the
brand Arthur Holm.
Exactly as
in the James Bond’s films, hidden screens, microphones and cameras that pop up
from the furniture of auditoriums, parliaments and banks by only pressing a button.
The White House Lawyer’s Office in Washington D.C, European Parliament,
National Assembly of Kuwait, the Mexican Congress or The World Economic Forum
in Geneva are only some of the institutions that have in their meeting rooms
the tactile screens from the Catalan brand, which currently exports 90 % of its
products.
Montse
Romero is in front of the familiar company settled in Sant Hipòlit de Voltregà,
which after suffering the serious economic crisis in the 90’s, re-oriented the
business making her products exclusive and customized, where price was not a
basic issue for customers.
Montse is a
humble, entrepreneur and generous person, an example.
J: As far
as I know, you were a restless and lively kid, what did you dream to be when
growing up?
M: Hahaha,
I was restless, but I spent the whole day reading. I had a lot of imagination
and not a clue of what I wanted to be when grown-up. You know, as most of the
children, I changed my mind pretty often, from being a vet to become a teacher.
J: Any idol
or childhood model?
M: I
devoured comics and I loved Capitan
Trueno.
J: That’s a
good one! Haha, it matches with the description of restless and lively girl, so
funny… Part of your education was completed in the USA, what would you
highlight from that period?
M: To be
honest, I didn’t study a lot… it was a wonderful stage in which I have the
chance of meeting people from all over the world. I keep in contact with many
of them. One of the boys that studied with me is now my older son’s patron.
Powerful friendship links were made because you are young and far from home…
More important than studies, I’d rather choose the friends I made in the way.
It was a great experience, I hope I can give my children the opportunity of
studying abroad, because they will learn a lot.
J: That’s
moving… When did you made up your mind to create your own company?
M: It
wasn’t me, who created the company. It was my father’s business, started in the
60’s. Things were not going well and my father wanted to shut it up. I saw a
new opportunity by changing the philosophy of the house and I tried to take
advantage of it. I asked him to allow me trying and he gave me his OK, and so
far.
J: A woman
with an eye for business...
M: Don’t be
so sure… I’m one of those who believes that you need to fail many times before
things start going well. For me it wasn’t easy, but with tenacity and goodwill,
opportunities appear.
J: A big
part of your time is devoted to travel all around the world and you have 3
children of 12, 8 and 5. How is it like having to get away from them so often?
M: Well,
I manage it quite well. They have grown up like this and I try to give them
time of quality, even if it seems a cliché. I’m lucky to work together with my
couple and we always handle the situation in a way there is at least one of us.
J: I
don’t know whether you are part of some association for entrepreneur women...
M: Yes,
of Fidem.
J:
Fidem?
M: Yes,
Entrepreneur Women Foundation, from Barcelona. By the way, they gave me a prize
that I couldn’t pick up because I was giving birth to Storm (his 3rd son)... I’m not joking... Women
stuff, you know...
J: In a
practical level, what do the women involved in the Foundation get from
belonging to it?
M: They
do many meetings to share experiences and knowledge. It always enriches. Ah!
I’m also part of the Association of Audiovisual Industry in Latin America, and
it is very rewarding too.
Things
are much more tough for them than for us.
Even though
the situation is changing a lot also in Latin America, thank God, and women are
appreciated more and more in a world (the Audiovisual) clearly ruled by men.
J: Just
about this topic I have a question. Have you ever felt discriminatory behaviour
in any of your business trips from colleagues of the sector because you are a
woman? Have you found yourself in an embarrassing situation because of a
question of gender or religion?
M: Never
personally. But the Latin American women have lots of bizarre stories. I have always
been well treated. Neither in the Arabic World I’ve ever had any issue. It’s
only that in Saudi Arabia, are customers who ask Henrik to go. Probably, I
wouldn’t be allowed in some places.
J:
Changing the topic, I would like you to talk about your hobbies. I follow you
in the net and I love your family pictures, with your children at the snow
mountains or the beach, they radiate fun, tenderness and love…
M: I
love practicing sports with them. I enjoy like a child. We like going to the
mountains in winter. We leave home at 8 in the morning and go back at 6 in the
evening. It’s a fantastic way of spending time together. We also love the sea.
Everything related to Nature and I try to avoid iPads or computers while we are
together, even it’s so hard! We are all lovers of open spaces and doing sport.
I snowboard and skateboard (very bad) with them and, as often as I can, I run.
I also
like reading, about one book per week.
J: Wow!
An active woman. You must end exhausted when they are all in bed… Before you
mentioned your husband, Henrik Holm, who is also part of the company (managing
director). Do you both easily disconnect from work when you get home? Have you
agreed some kind of deal not to mix family and work?
M: We
try! Nevertheless it’s so difficult because we are both that kind of people who
put their soul in what they do. But you have to disconnect, otherwise you will
end up crazy.
J: Next
autumn you are going to open offices in Dubai and Paris, do you consider basic
to have physical presence for the international expansion?
M: It’s
not actually basic. You can also internationalise through a dealer, for
example… But in our case, we have bet for being very close to the client
because we customize a lot, that’s why it’s very important to have an office in
strategical places.
J: Your
products are characterized by having a high added value, that combine the best
from the Scandinavian design and the more advanced technology. Is it easy for
you to escape from giant competitors as the Chinese or the Indian?
M: It’s
very very challenging. What we do is not easy because every sale is a new
project. This is our strength but also our weakness. Strong point because we
wouldn’t exist if we were not doing it like this. As you said, the Asian would
have swallowed us. Weak point because it’s very difficult to manage stocks,
planning production…
J: You
make suit on demand of the best quality, in conclusion. Come on, say some tips
that you would give to someone who would like to start a new business in
Catalonia.
M: Of
course! First of all, to have a dream, discover what you want to do, draw a
plan to achieve it and never, never quit. Later, be always in line with
yourself. And, very important, get surrounded by valuable people.
Without
a good team you are nobody.
J:
That’s what J. F. Kennedy used to say… We are frequently more appreciated by
what we have than what we are, have you ever though what would you do in case
your business would broke? Or that’s an scenery that you don’t even think
about?
M: Many
times. I love writing. I wish some day I could… writing like you! (laughs). In the case some day it
happens that business falls down, it wouldn’t be a big issue. I will start
again and I’m sure that new opportunities will come out.
J: I find you’re very good expressing your feelings, I loved your last post in fb.
M: It
came like a flash when I was at a train in London and I wrote it. Hahaha,
something similar to inspiration.
J: Yes,
that’s how it comes, in the most unexpected time.
M: Isn’t
it? I have even dreamed of a new product… I’m almost crazy!
J: Haha,
your brain never stops! Montse, to finish, what do you expect from life?
M: I ask
peace and a good future for our children. I can’t ask for more that I have, I’m
really very thankful for it.
J: Thank
you Montse, I wish there were more people like you, world would be a better
place.
