roman vishniac: un món desaparegut

Definir la pròpia identitat és una de les coses més etèries, intangibles i indeterminades que hi ha. Concretar-se com a ésser és alguna cosa més que una edat, una professió, un gènere, estat civil o afició. Són les arestes imperfectes d’un recorregut vital que s’ha vist modificat com un territori ho ha estat també per les inclemències dels fenòmens físics terrestres. Sovint hi penso en això. I és potser perquè em costaria tant definir la meva, no sé si per manca de seguretat, de recorregut o de pudor a exposar-me del tot, que admiro cicles vitals aliens a la meva vida: són biografies plenes de traves i solcs i que, tanmateix, s’omplen a si mateixes i enriqueixen les de la resta com una mina d’aigua que mai para de rajar.

L’estiu de l’any 1897 naixia als afores de Sant Petersburg, en el si d’una família jueva acomodada un nen que ben aviat es passaria les tardes caçant papallones, peixos i tota mena d’insectes a prop de l’era de la seva Datxa (masia típica a Rússia). La feina del seu pare, important empresari de la indústria paraigüera, i la seva mare, hereva d’una empresa distribuïdora de diamants, els va fer traslladar-se a Moscou. Allà mateix, a casa seva, aprenia a llegir, escriure, comptabilitzar i veure engrandir-se la vida, la més minúscula, a través del microscopi que li va regalar la seva àvia. La pota d’un insecte ampliada 150 vegades per una lent microscòpica, una càmera Leica  i la seva precoç passió per la microbiologia van ser els ingredients idonis de la seva primera fotografia amb només set anys.

Un adolescent Roman Vishniac assistia a l’Institut privat gràcies a una beca que li atorgaven pels seus excel·lents resultats acadèmics. Posteriorment, es doctorava en zoologia a la universitat moscovita de Shanyavsky  i començava a treballar com a professor assistent en biologia. Era l’any 1914 i Rússia començava a sumir-se en un caos econòmic, social i polític que impedia en Roman publicar i seguir investigant sobre les seves troballes científiques. I potser perquè no acabava d'entendre què portava a aquell desordre l'exterior (tot i que segurament sí), va decidir indagar altres motius en el funcionament més interior del cos humà i s'especialitzava també en endocrinologia.

L’any 1918 esclatava la revolució russa i l’antisemitisme ja era palpable a tot el centre i est d’Europa. El mateix Troski, amic d’un company seu a la universitat, li atorgava un salconduit perquè pogués marxar cap a Berlin. I és allà on coneix la seva dona, la Luta Bagg, de nacionalitat letona, i amb qui tindrà els seus dos fills: la Mara i en Wolf.

La seva ànsia de coneixement el va portar a estudiar art oriental i òptica a la Universitat de Berlin, on es guanyaria la vida fent xerrades sobre naturalisme a clubs privats. L’any 1935 creixia imparablement l’antisemitisme a Alemanya, cosa que se sabia des d’altres estats occidentals però que tampoc es parlava en veu alta, i és aleshores quan la Junta americana de distribució pel Comitè  Jueu (JDC) li encarrega fotografiar les comunitats jueves a l’est i centre d’Europa. Durant 4 anys recorreria Txecoslovàquia, Romania, Polònia, Lituània... Fent-se passar per un comercial de teixits. Travessava camps, camins inhòspits i pobles aïllats. Malgrat ser arrestat en més d’una ocasió, mai va deixar de fotografiar camperols, nens, artesans, rabins, dones o pidolaires. 

L’any 39 la seva família no aguanta la creixent hostilitat antisemita a Alemanya i marxen cap a Suècia, mentre ell decidia retrobar-se amb els seus pares a Niça, França. Al cap de poc temps, durant un viatge a París, la policia del govern de Pétain descobria el seu origen jueu i era deportat fins al camp de concentració de Ruchard, a la vora del Loira on s’hi estaria tres mesos. Gràcies a l’ajuda de la JDC aconseguia ser alliberat i immediatament després va demanar asil als E.U.A.

S’instal.lava a Nova York amb la seva família, la nit de nadal del 1940, parlant com a mínim rus, alemany, francès, polonès i jiddisch, però no anglès... Motiu pel qual va passar serioses dificultats per trobar feina, tret d’algun retrat a clients estrangers. Un dia, amb l’excusa inventada de donar records d’un amic mutu d’Europa, es va presentar a casa d’un prestigiós científic alemany i també d'origen jueu, a qui li faria el seu retrat més conegut. Anys després, el científic, de cognom Einstein, també triaria aquesta fotografia com la seva preferida. 

Un cop als Estats Units, Roman Vishniac va tractar de manera desesperada mostrar la seva obra per tal de donar a conèixer la difícil situació dels jueus a Europa, guanyant-se així un cert prestigi entre la societat nord-americana.

Un temps més tard deixava enrere més de vint anys de relació amb la Luta i es retrobava amb un antic amor de joventut, l’Edith Ernst, amb qui passaria la resta de la seva vida. Esdevenia també professor de biologia a l’Escola de medicina Albert Einstein quan va decidir reprendre la fotomicrografia, en una continuació de seguir explorant els insectes retratats als camps de Sant Petersburg durant aquells estius de la seva infantesa.

L’any 1973 va haver de patir el decés del seu fill Wolf, microbiòleg de la N.A.S.A mort accidentalment a l’Antàrtida. (Faig un incís aquí per dir que curiosament vaig descobrir en Roman Vishniac investigant sobre la vida del jove microbiòleg americà. M’agrada tirar de fils genealògics quan indago sobre alguna biografia, qualsevol, perquè em diuen molt del personatge encara que després no en parli als meus escrits, i descobrir el pare d’en Wolf va ser tot un regal per mi i –tal com esperava- em va donar moltes respostes de la gran personalitat del fill, de qui em detindré a escriure una entrada un altre dia).

Roman Vishniac va ser el creador de moltes sèries documentals de biologia cel·lular, des d’embriologia a evolució genètica, ecologia, botànica, el món microbiològic o animal. Moria als 93 anys d’edat a causa d’un càncer de colon.

Bibliografia i documentació:

-A Vanished World, Roman Vishniac. Farrar, Strauss & Giroux. 1983

-Library of photographers. Roman Vishniac. Grossman Publishers, New York. 1974

-“Archive of pre-holocaust photos to be made public”, Associated Press ( agost 2014).