Objectes que ara ens semblen obvis però que en la seva època
van ser revolucionaris. El disseny italià, inspirat en les trencadores avantguardes
artístiques del segle passat, basa el seu èxit en l’esperit col·lectiu de
participació, feina compartida i crítica.
Un dels culpables de què podeu llegir tranquil·lament al
llit abans d’anar a dormir, el creador de l’interruptor de la lampareta de nit,
l’arquitecte i pare del disseny italià Achille Castiglioni definia així el
concepte de disseny: “ un objecte de
disseny és fruit de l’esforç comú de moltes persones de diverses competències
específiques tècniques, industrials, comercials i estètiques. La feina del
dissenyador és la síntesi expressiva d’aquest treball col·lectiu.”
L’Achille, nascut en un ambient d’entreguerres a Milà l’any
1918, va saber veure la ironia i la bellesa en la simplicitat de la vida
diària. Des de banals interruptors, citats abans, a les luminàries més
icòniques, que anomenaré després, fins a seients o aspiradors que ens han
facilitat molt les tasques de la llar. La seva incontrolable curiositat,
juntament amb la del seu germà Pier, el van portar a crear un dels meus llums
preferits: el llum ARCO.
Els germans Castiglioni, molt influenciats pel caràcter
pragmàtic de la seva mare, apart de dur-se fantàsticament bé, van observar que
a les cases els llums penjaven al bell mig del sostre, de manera que si es
volia posar el llum a sobre la taula, aquesta havia d’estar al mig de l’habitació,
cosa que resultava molt incòmode doncs, sovint, s’havia de moure la taula per
posar-la al costat de la finestra per tal que no fes nosa.
Milà, ciutat camaleònica, canviant, industrial,
contradictòria, bressol del socialisme italià i al mateix temps darrer reducte
del govern feixista de post-guerra, ja era l’any 1962 una capital amb les més importants seus
universitàries, editorials, financeres i industrials d’Itàlia. Va ser durant aquell
mateix hivern, climatològicament dur a tot Europa, que durant una vetllada
nocturna i mirant per la finestra l’Achille i el Pier van veure un fanal, un
fanal de carrer, que malgrat ser a la vorera il·luminava la part central de l’avinguda principal. I va ser en aquell moment que se’ls va acudir crear el llum Arco.
Es manté a terra gràcies a una base de marbre que pesa 65
quilos i està doblegat amb forma d’arc per il·luminar el centre de la taula o
qualsevol lloc on hi vulguem destinar el focus lumínic.
L’any 1962 l’home encara no havia arribat a la lluna, no hi
havia mòbils ni internet, les cuines vitroceràmiques a casa eren encara
ciència-ficció i el mal de cap només es treia amb l’aspirina, actualment substituïda
per l’ibuprofè.
Avui, 50 anys més tard, els projectes pensats per aquells
grans dissenyadors industrials són imprescindibles i encara segueixen vigents.
I per mi, aquesta és la grandesa de l’art del disseny.
Per a més informació sobre l’obra i extensa carrera de l’Achille
Castiglioni:
DESIGN, Ewa Solarz. 2012 ( Coco books, S.L.)
http://www.tacchini.it/it/benvenuti/home.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada