cadira kryss: de l'antic egipte a hollywood

Tebes, actual Luxor (Egipte), any 1.327 A.C. La ciutat, capital de l’antic imperi egipci, amb 650.000 habitants, i tota la vall de l’extens Nil, es veu afectada pel paràsit de la malària. Gran part del poble egipci és incapaç de sobreviure a l’infecciós protozoo, així com tampoc un jove i genèticament dèbil faraó qui també mor després de la picada del mosquit Anopheles. Tutankamon va passar a millor vida sense pena ni glòria, sense exercir cap mandat significatiu ni deixar més descendència que la de dues filles mortes abans dels cinc mesos d'edat. La seva cerimònia va ser faraònica comparada amb la del poble ras, tot i que austera i insignificant comparada amb la de la resta dels seus predecessors. La tomba on va ser enterrat ni tan sols estava destinada per a ell. Durant 3.200 anys, el “rei nen” va restar momificat juntament amb les medicines que teòricament l’havien de guarir durant el seu camí cap a l’eternitat, les joies, les armes, les robes, els mobles i demés utensilis. Fins que l’any 1922 un altre jove, tossut i malaltís egiptòleg anglès, Howard Carter, descobreix la tomba intacta del faraó. La més íntegra que mai s’havia descobert. Se’n fa ressò la premsa i institucions internacionals, i allò que fins aleshores havia estat un autèntic espoli per part de l’imperi britànic esdevé ara un veritable interès públic per saber més sobre l’antic Egipte.

D’entre les pertinences trobades a la tomba, la que més va captar l’atenció dels britànics va ser el tron de Tutankamon. La cadira amb gravats d’escenes íntimes entre el faraó i la seva esposa va inspirar la britànica safari chair, feta amb cuir i molt usada a les terrasses de les cases dels colons anglesos a l’Àsia i l’Àfrica durant el període de colonització britànica en aquests continents.

L’any 1960 un altre jove, talentós i arquitecte suec, Björn Hultén, visita el Caire amb intenció de veure la col·lecció de mobiliari de la tomba del jove faraó exposada al museu nacional egipci. I allà estava –la cadira- : tot i que en banús, era decorada amb or i ivori. El seu cap la va veure en fusta de teka, cotó natural, plegable i fàcilment transportable. L’anomenaria Kryss en honor a la seva dona.

L’any 1975, ell mateix es va encarregar de decorar l’ambaixada sueca a el Caire, col·locant diverses Kryss a la terrassa en una clara referència al propi llegat egipci amb més de 3.000 anys d’antiguitat. La cadira, àmpliament coneguda al backstage cinematogràfic com a “cadira director”, és extraordinàriament confortable per seure-hi, encara que no siguis diplomàtic.

Björn Hultén (Suècia 1928-2008) és un dels noms més cèlebres dins del món del disseny suec. Va dissenyar més de 200 cadires i també va ser professor a l’escola d’art i disseny a la Universitat de Göteborg.