La Rosalía de Castro va unir en aquest treball de Follas novas (1880) poemes de marcat accent social amb l’emigració
de gallecs que marxaven cap a Cuba com a tema central: joves matrimonis que se
separen després d’anar-se’n ell, el sacrifici que suposa abandonar la terra i
els familiars, l’ànim que s’ha de tenir per afrontar-ho i la soledat en què
queden les dones i els fills.
El poema és una clara denúncia de la situació de dependència de la dona, posant en evidència que si l’emigració resultava
dolorosa per a l’home que emigrava, encara ho era més per a la dona, que es quedava sola i amb una escassíssima qualitat de vida en una terra
oblidada. Amb l’afegit d’atrevir-se a tocar un tema que traspassa fronteres,
d’abast universal, en la seva llengua materna, el gallec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada