dades inconnexes III

- Instagram ha fet que la nostra existència sembli insulsa i avorrida. Qualsevol coincidència amb la realitat #sensefiltres (em supera l’ús i abús del hashtag) s’ha de fer amb pre-avís, no fos cas que ens sorprenguem de la realitat i diversitat cromàtica que ens envolta. Imagino que Kant també tindria alguna cosa a dir aquí. La vida, en general, poc té a veure amb la imatge que desitgem projectar.

- Em cansen en excés les notícies que ofereixen els mitjans. O groguegen quan no toca o són àmpliament manipulats pel poder establert, dictant les normes d’allò que és políticament correcte del que no ho és.

- Quin és el pla per quan siguem vells? No n’hi ha cap. Vivim com si no haguéssim de morir mai i posposem coses pensant que viurem eternament. La vida és ara i aquí.

- Tenir un bloc digital està passat de moda. Els meus fills de 8 anys segueixen des de fa temps a Youtubers que recomanen jocs, expliquen les seves experiències viatgeres o mostren la millor manera de fer art, per exemple, pas a pas. Sempre arribo tard i malament a això de les noves tecnologies.

- És important ser agraït i donar les gràcies sempre que tinguem l'oportunitat. És una cosa que donem per fet i l’obviem, i no. Tant per a qui les dóna com per a qui les rep, suposa una gran recompensa.

- Em fa vergonya aliena parlar en termes de pobresa endèmica, de gent que passa gana, quan la immensa majoria de la riquesa és en mans de només uns pocs. És més fàcil tenir  la gent anestessiada amb la promesa d’un món millor després de la mort i mentrestant milions de pobres lluitant pels interessos d’uns pocs rics. I que cap govern ni institució faci res efectiu respecte a la indústria de l’armament... la mare del corder.

- La meva feina com administrativa d’exportació en una multinacional m’ha permès tenir una àmplia i global visió del món, no només pel tracte humà amb gent d’arreu del planeta, sinó per la gestió des de dins de tot el procés d’internacionalització en què, indefectiblement, estem immersos tots els països. Són eixos fonamentals que donen resposta a molts dels conflictes i interessos que mouen l’economia mundial.

- Sense entrar massa en detall, l’episiotomia (tall al periné que eixample l’obertura de la vagina durant el part) s’ha convertit en una pràctica sistemàtica i normalitzada, que l’única cosa que fa és facilitar la feina als ginecòlegs per a destruir i reconstruir els genitals femenins, sense tenir en compte que generalment el part sol acabar en un natural i espontani reflex d’expulsió del bebè. Casos de dones a qui els han esquinçat fins i tot l’anus no són inusuals i, com esdevé un afer tan íntim, són coses que romanen silenciades. Sovint penso que ens perdem en debats estèrils i, en canvi, amb temes importants com aquest ni tan sols ens informem.

- Em vaig proposar aquí estimular més l’hemisferi dret del meu cervell, escoltant música, llegint poesia, passejant... i això faig. Alimenta la creativitat. De la mateixa manera, reunir-me amb els amics i la família per xerrar, beure, menjar i riure, també resulta altament gratificant i productiu.

Us deixo amb una imatge de la meva ídol d’infància.