Quatre escassos metres i un envà de vidre opac em separen
del departament d’investigació, qualitat i desenvolupament de l’empresa on
treballo. Sovint escric aquí sobre
biografies de dones o homes que m’inspiren i em motiven però que, amb tota seguretat,
queden desdibuixades o deformades de les seves vides reals per la distància
física i temporal que ens allunyen. I és una cosa que, encara que inevitable,
en certa mesura m’amoïna. M’haig de refiar de la informació que trobo pel camí.
Del personatge i dels fets que l’envolten. Dels punts de vista de les persones
que me l’expliquen. A partir d’aquí, podríem dir que la resta és literatura.
Amb la Rita tinc la sort de coincidir dins l’espai físic i
temporal que ens ha tocat viure, no pas el
generacional (ella té 27 anys) i, tot i que no compartim tasques laborals, sí
que coincidim sovint per dinar. Intercanviem converses, banals de vegades,
profundes de tant en tant... Però mai xerrem d’assumptes tècnics ni
professionals. Té un ferm criteri i sentit de la justícia, li agrada gaudir amb
els seus amics, sortir algunes tardes a prendre una copa a l’Eixample o
inaugurar la temporada del bon temps amb el Primavera
Sound com a molt jovent de la capital catalana. Col.labora amb Acnur i Intermón Oxfam, és simpàtica i educada fins a l’extrem, tot i que
seriosa, responsable i meticulosa a la seva feina.
És enginyera química i industrial, i s’encarrega tant de
desenvolupar projectes de nous productes per a la indústria del cable i
elèctrica, com de l’optimització de recursos en les línies de producció. Bases
de no-teixit, és a dir, compostes de polièster, negre de carboni i pols súper
absorbent destinades a protegir de l’aigua i permetre el correcte flux del
corrent en cables submarins, de fibra òptica, d’alt voltatge o bateries de liti
emprades en la indústria de les telecomunicacions, passen diàriament per l’estricte control del
departament d’I+D+Q . Dels correctes temps d’aplicació, del gramatge adequat de
polièster, de les temperatures de fusió idònies, dependrà el bon funcionament d’aquests materials. És precisa la coordinació amb vendes,
producció, el laboratori químic i els seus homòlegs alemanys, que aposten fort
per aquest departament, puntal per a fer front a l’anàlisi dels articles de la
competència i de les matèries primeres més adequades per a cada gamma de
producte.
Des de cambres de moderns edificis interconnectades, fins a
continents que s’acosten gràcies al cablejat transoceànic, mòbils i
ordinadors emprats diàriament per
milions de persones a tot el món que precisen d’aquestes bateries de liti.
Bilions de dades que circulen constantment per tot el planeta. Darrera
d’aquestes “ línies de la vida” moderna hi ha part de la tasca diària de la
Rita. Jove, incansable i metòdica, li auguro un futur molt prometedor.
Reprenent el fil de l’inici, era migdia del 6 d’octubre quan
la llum natural s’intercalava amb la dels fluorescents blancs al despatx de la
Rita, on li vaig fer la fotografia aplicant el filtre Inkwell de l’App Retrica. Pel que fa al relat, us haureu de refiar
de la protagonista, de la meva òptica i dels factors externs que, sense
aparèixer entre línies, han pogut modificar el nostre estat d’ànim i, per tant,
la versió real dels fets. La resta, sempre ho dic, és literatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada