Un dimarts qualsevol, d’una setmana qualsevol , d’un mes no menys qualsevol
encara, durant una estona a mig matí, que qualsevol diria que es tracta d’una
hora normal.
Em
disposo a repassar un document, no qualsevol,
però sí un de rutinari, dels que reviso habitualment per assegurar-me
que una de les moltes exportacions que transiten per la taula del meu despatx
es pot donar per conclosa, dada i beneïda.
A
l’altra banda del document tinc una mercaderia alemanya, dins d’un contenidor suís, viatjant a dalt d’un
gran vaixell d’acer amb senyera
porto-riquenya i nom de sirena extret d’un conte del Hans Christian Andersen,
dirigit per un capità sud-africà i tripulat per oficials vietnamites, a més de
mariners xinesos i gallecs que amb prou feina s’entenen entre ells. Tanmateix
ho fan.
Des del
port de sortida, Barcelona, al d’arribada, Hong Kong , hi disten 11.000 teòrics quilòmetres i 23 dies naturals, que serien reals si no fos perquè l’embarcació
ha de fer escala als ports de València, Jeddah a l’Aràbia Saudita i Singapur,
abans d’arribar a l’enorme port asiàtic.
Si no
sorgeix cap tempesta sobre la Mar Mediterrània ni sofreix cap segrest pirata a
la Mar d’Aràbia, la nau travessarà les monsòniques aigües del Golf de Bengala,
per acabar desembarcant al moll de la península xinesa de Kowloon.
Sé que
en aquell costat d'aquella ex-colònia britànica, dins d’algun gratacel envitrallat,
s’hi troba algun "col.lega", com diem dins l’argot mercantil, amb un document exactament igual que el meu entre les seves mans, a fi de donar per conclosa, dada i beneïda,
una importació d’entre les moltes que transiten per la taula del seu despatx,
un dia qualsevol, d’una setmana qualsevol i d’un mes, no menys qualsevol
encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada