nocturn en mi bemoll major Op 9 Nº 2

Llegeixo, subratllo. Veig, comento. Escolto, anoto. Em pregunto, investigo. No tinc una altra manera de fer recordar a la meva memòria de peix que hi ha coses interessants per les quals val la pena no oblidar.

Això últim és el que he fet aquest matí, quan encara era negre nit, mentre escoltava  un dels nocturns de Chopin. Sonaven les suaument encadenades notes del piano del compositor polac, concretament la Nocturn en mi bemoll major op. 9 nº2 . De sobte, m’ha vingut una pregunta tremendament estúpida al cap: per què l’anomenen nocturns? Qualsevol amb dos dits de front hauria pensat que la mateixa paraula ja ho diu: perquè estan fetes per ser gaudides durant la nit.

Però la meva estupidesa, de vegades, em porta al dubte, i m’agrada assegurar-me per a la tranquil.litat del meu esperit.

Efectivament, eren curtes peces de música vocal o instrumental d’estructura lliure interpretades durant alguns moments, generalment, a festes de nit i després deixades de banda. El seu precursor va ser el compositor i pianista irlandès John Field, a principis del segle XIX , malgrat que el seu màxim exponent va ser Frédéric Chopin, qui va escriure 21 composicions d’aquest tipus al llarg de 15 anys. Tot i que semblen molts, el temps de durada de totes juntes no sobrepassen les 2 hores de producció musical. Fet que em porta a pensar que no deu ser fàcil compondre aquestes notes amb una certa harmonia i gràcia.

Investigant una mica més, he descobert que aquesta preciosa melodia la va crear l’any 1833, particularment, per a una tal Marie Pleyel, que és la fantàstica senyora de qui us en penjo el retrat. Pianista belga, ex-promesa del també compositor Hèctor Berlioz i ex-dona de Camille Pleyel, fill d’una saga de fabricants de l’instrument de corda que ella mateixa tocava. De la gran carrera i nom d’ella, com malauradament passa amb moltes de les extraordinàries dones que han construït la història dels nostres temps, no en sabia res.

Prometo esbrinar més coses d'ella i parlar-vos-en més endavant. Mentrestant, us deixo amb la peça musical per a goig de les vostres oïdes.