dijous, 16 d’octubre del 2014

anàrquicament poètic


Sense saber si la síl.laba que separa l’hendecasíl.lab de l’alexandrí farà encaixar aquest trencaclosques mundà on visc.

Ignorant profundament la rima tònica o àtona que hauria de donar musicalitat al vers del meu dia a dia.

Sense tenir en compte si l’estrofa en forma de sonet, quintet o cobla conjuga harmònicament la infància, la joventut o la vellesa.

Barrejant la lírica dels matins amb la prosa de les nits, sense enumerar les pauses que donaran pas a un ritme èpicament anàrquic , enmig d’un camí ple de matisos alegres i tristos.

Allunyant-me de la indissoluble solitud de l'hiat, sense menystenir l’afable companyia del diftong.

Buscant les consonants d’un present que, sense por de rescatar les vocals del passat, componen aquest poema que és la vida.*


*Anàrquicament poètic el vaig escriure el 16 d'octubre del 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada