Sense saber si la síl.laba que separa
l’hendecasíl.lab de l’alexandrí farà encaixar aquest trencaclosques mundà on
visc.
Ignorant profundament la rima tònica o àtona
que hauria de donar musicalitat al vers del meu dia a dia.
Sense tenir en compte si l’estrofa en forma de
sonet, quintet o cobla conjuga harmònicament la infància, la joventut o la vellesa.
Barrejant la lírica dels matins amb la prosa
de les nits, sense enumerar les pauses que donaran pas a un ritme èpicament
anàrquic , enmig d’un camí ple de matisos alegres i tristos.
Allunyant-me de la indissoluble solitud de l'hiat, sense menystenir l’afable companyia del diftong.
Buscant les consonants d’un present que, sense por de
rescatar les vocals del passat, componen aquest poema que és la vida.*
*Anàrquicament poètic el vaig escriure el 16 d'octubre del 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada