diumenge, 16 de juny del 2019

imprescindible oxigen, el meu pròleg




Devia ser cap a finals dels vuitanta. Jo era una nena quan escrivia alguns poemes -sempre de tardes, durant la posta de sol- que desava en un calaix i després, desfent-me dels apunts i notes escolars, acabava llençant, no perquè em semblessin dolents, sinó perquè el veritable instant de glòria de la poesia és quan l’estàs sentint, i per mi, mesos després, aquells papers ja no tenien cap validesa. 

L’exercici d’escriure que he reprès anys més tard, m’ha fet aflorar en moments molt determinats de la meva vida la necessitat d’escriure poesia. És curiós com l’escriptura sempre t’acaba portant a la infància, d’alguna manera. L’arrel de tot. Deia en Charles Bukowski que la poesia és allò que succeeix quan res més pot. I així és. No et planteges, simplement surt. És com màgic. 

Ara que he crescut una mica més i el paper no ocupa lloc als meus calaixos, i per tant, no és excusa, he decidit publicar el meu primer llibre de poesia sota el títol d’Imprescindible oxigen, un poemari que recull alguns dels poemes que ja he anat penjant al meu bloc La bústia groga, però també molts altres totalment inèdits fins ara. En ells hi deixo estats d’ànim que es palpen a través de l’Univers, del paisatge, dels objectes i de les persones que m’envolten, així com la presa de consciència del temps com a eix vertebrador, però també erosionador, de les nostres vides. Vull deixar dit que el mateix automatisme que m’ha impulsat a escriure’ls és també el que en un passat em va portar a llençar-los, és per això he tingut dubtes a l’hora de publicar-los. Mai reescric la poesia perquè per mi té un caràcter present i concret. Fora d’ella el poeta deixa de ser poeta. 

Així que poc més puc afegir. Que per anys que passin, els versos els segueixo escrivint de tardes, durant la posta de sol, i que estic molt i molt feliç amb el resultat. 

Gràcies als lectors per aturar-se, inspirar fons i endinsar-se una estona en aquest Imprescindible oxigen.*


*Aquest és el pròleg que vaig escriure per al meu poemari "Imprescindible oxigen" i que podeu trobar aquí: https://www.amazon.es/Imprescindible-oxigen-J%C3%A8ssica-Roca-Satorres/dp/172631510X

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada