estius

Ludovico Einaudi

Esperes

No tu. Les esperes.

Glaçons desfent-se entre els palmells.

Els arbres, són als arbres.

Canten abans que caigui el sol.

I les ombres caient-se

Deixen llum a un espai.

T’enlluernen els pensaments.

Estius, alegres, indemnes estius.

Tempestes efímeres. Com la vida.

Calles. 

Tornen. 

Ressò d’onades. 

I el llúpol transformat en eloqüència.

Préssecs que esborronen la pell,

Llimones que exprimeixen lentes.

L’acidesa. El groc. Les gotes. 

Els estius en fred. 

Graus a la trentena. 

I a poc a poc les passes. 

Arrosseguen tardanes tots aquests sorolls. 

Càntics sota el cel. 

Blanc sobre blau. 

Permanent obert als estius.

Si l’imagines fosc 

Brillen sobre negre com espurnes.

Respires fons. 

Allà on les notes sempre seran com eren.

Estiu. Indemne estiu.