els shaker

Els shaker eren membres d’una comunitat protestant dels Estats Units fundada per l’Ann Lee la segona meitat del XVIII, quan va emigrar de Manchester cap a Nova York amb un grup de seguidors que agitaven els seus cossos mentre adoraven a Déu, d’aquí el seu nom tan revelador. Un cop instal·lats a la costa est del seu nou país van començar a donar forma als seus habitatges a través del fabricat artesanal de gran qualitat, seguint com a premissa la funcionalitat, l’austeritat i l’ús precís dels materials. Mentre a altres països durant el segle XIX dominava el corrent arquitectònic historicista, nostàlgic de temps passats, als Estats Units l’art pragmàtic dels Shaker era en ple apogeu. Els fusters d’aquesta comunitat eren molt receptius a les innovacions tècniques com la serra circular. El seu estricte ascetisme, l’absència d’ornaments i la seva clara orientació funcional van influir en el moviment Arts & Crafts d’Anglaterra i, més tard també, en la modernitat a escoles arquitectòniques com la Bauhaus. 

Per posar-vos un exemple concret i que coneixeu molt bé, l’objecte que millor representa l’estil de vida Shaker és segurament el llistó horitzontal de fusta que instal·laven a la paret i que s’equipava amb ganxos tornejats des d’on hi penjaven objectes de cuina, roba, petits mobles o fins i tot les cadires mentre fregaven el terra de les cases. 

Deia l’Oscar Wilde que si la natura fos acollidora no hauríem inventat l’arquitectura. L’home és un dels animals que al llarg dels anys ha mirat de refugiar-se de les inclemències del temps, primer en coves, més tard en cases i edificis de pobles i ciutats. Alguns sabeu del meu interès pel disseny arquitectònic i d’interiors i de les històries -i història- que hi ha al seu darrere. No sé si me’n quedaran tres o quatre, però amb aquest d’avui vull fer una sèrie de post-càpsula dedicats a la història del disseny d’interiors que com tot, va molt lligada als moviments socioeconòmics del món. El proper capítol el dedicaré a la història del Hermann Muthesius, precursor de la Bauhaus.