on és el vent?

He intentat agafar el vent però no he pogut, digue’m tu si pots. He intentat veure’l, m’hi he esforçat, de debò, però tampoc podia. Ho has provat tu? Al tacte era impossible, res quedava entre les mans, i no em diràs que hi notaves alguna cosa per gust. Ell no és res sense les flors, sense els camps acabats d’adobar o sense una tempesta sorgida de l'aigua enmig de l'oceà. On és el vent? Ha arrencat tants arbres amb la seva força... Però digue’m, on són els seus braços? Si no els té! M’ha glaçat les mans aquest hivern i els llavis m’ha tallat durant aquestes matinades de gener. Mira d’arrecerar-te d’ell en el desert, aixecarà tones de sorra al seu pas enrabiat durant un temporal de nits i de dies. És invisible, no el veuràs, però vés en compte perquè aquest és el pitjor dels enemics: aquell a qui no veus venir.