la senda d'un perdedor

Va ser fa un parell de dissabtes després de prendre'm una Coca-cola. D’ell volia seguir amb “Hollywood”, però les passes em van portar fins al pis superior de la llibreria La Gralla de Granollers, a la prestatgeria més enlairada, on hi destacava la tonalitat taronja de la portada de “La senda d’un perdedor”. No va ser casualitat. Recordava haver escoltat algú dir que era el més diferent d’en Charles Bukowski. També que era poc apte per a ànims decaiguts. Potser té una mica de les dues coses i molt de la brillant ploma de l’escriptor nord-americà que mai m’ha defraudat.  

Autobiogràfica de cap a peus, crua en els fets, relata com durant la seva infantesa va ser maltractat pel seu pare (dia sí, dia també), i com la dura crisi del 29 perfora l’economia familiar, amb una infància plena d’entrebancs i solitud. Asèptica en les intencions, en el sentit que no pretén fer-ne autoflagel.lació, mostra el seu desencadenant directe: l’adolescent incapaç d’acceptar-se, que comença a refugiar-se en l’alcohol i que es va forjant com a escriptor a força dels cops -literals, sovint- de la vida.

Amb escletxes poètiques que sobten entre tanta duresa, la seva prosa sempre és molt clara, directa i contundent, fàcil d’entendre però difícil de digerir moltes vegades. M’agraden especialment els seus finals simbòlics, que desemboquen ràpidament en les dues últimes pàgines cap a una sola conclusió: aquest és el relat de la vida d’un perdedor.

Un llibre portat a les entranyes i explicat amb tota la transparència des de la seva maduresa. Aquesta és la valentia i perspectiva d’un gran escriptor.

‹‹Durant tota la meva vida en aquest veïnat m’havia ficat entre teranyines, m’havien atacat corbs i havia viscut amb el meu pare. Tot era eternament trist, ombrívol i maleït. I els meus propis assumptes anaven cada cop pitjor, tal i com quan vaig néixer. L’única diferència era que ara podia beure de tant en tant, tot i que mai n'hi havia prou. Beure era l’única cosa que evitava que un home se sentís desplaçat i inútil. Tota la resta era lluitar i lluitar, obrint-se pas a talls. I res era interessant, res. Tothom era igual, reprimint-se, controlant-se. Realment, mai seria capaç de ser feliç, casar-me i tenir fills.››  La senda d’un perdedor. Charles Bukowski. (Ed. Anagrama).