desesperança

Quan la desesperança se’m torna eterna

Quan el passat ja no és memòria

Un mar de dubtes perenne

I una decisió a prendre.

Sé que no farà història
Ni serà motiu de glòria

Però si la vida he de perdre

Per aconseguir un gram d'esperança

Creuaré un mar ple d’onades

Fins a trepitjar la terra desitjada.

Dedicat a tots aquells subsaharians que perden la vida a l’Atlàntic amb la intenció d'arribar a Europa. Per aquelles realitats tan crues i tan properes que se’ns fan invisibles.