No sóc gaire partidària de l’artificial
delimitació geopolítica dels estats, bàsicament, perquè crec que respon a un
interessat i esbiaixat arrasador econòmic d’uns pocs que desnaturalitzen la
realitat geogràfica i genuïna d’un territori : murs que s’aixequen després d’un
conflicte intern per posteriorment ser enderrocats; tanques de 10 metres que eviten -i maten- entrades humanes indesitjades; duanes amb policies armats fins al
capdamunt i inspectors econòmics encarregats d’aplicar les corresponents taxes
al tràfic mundial de mercaderies que per allà transiten; enormes muralles
mil.lenàries construïdes per a protegir-se dels atacs d’antigues tribus que ja
ni tan sols existeixen; o línies imaginàries que només serveixen per a
diferenciar una superfície delimitada als mapesmundis amb colors de diferents tonalitats.
Tot aquest reguitzell introductori és només
una excusa per parlar-vos d’una tribu nòmada d’uns 1.000 individus del nord de
Tanzània que habita als voltants del salat llac Eyasi, a la Vall del Rift, i
que no han tingut mai la necessitat ni el temps de saber què és un mapa, ni tan
sols el del seu país, bàsicament perquè duen una existència de
caçadors-recol.lectors i es passen bona part del dia esmolant fletxes, fent
bona punteria per caçar guepards, lleons, hienes -o tota classe de feres que us
pugueu imaginar - i xiuxiuejant els ocells perquè els mostrin el camí adequat
fins els ruscs de mel, amagats als troncs dels arbres.
Només amb aquestes dades ja em tenen el cor
robat: el fet de no necessitar gaire cosa més que la caça i uns quants xiulets a la
vida... em sembla fabulós.
Són de natura dòcil i parlen allò que els
lingüistes denominen una “llengua aïllada”, emetent una mena d’espetecs
nassals i guturals molt curiosos. No coneixen els números més enllà del 3 o del
4, és clar que tampoc els hi calen. Es creu que el seu modus vivendi és molt
similar al de les societats pre-agrícoles de fa uns 10.000 anys i, de fet, s’han
trobat restes dels primers homínids que van habitar la Terra molt a prop d’on
són ells.
Els Hadza no passen més d’un mes al mateix
campament; dormen al ras al voltant d’un foc encès de manera primitiva, al
mateix temps que són extraordinàriament
respectuosos amb la seva terra i no practiquen mai la guerra.
Viuen de manera totalment oposada a l'egocèntrica corrent de pensament capitalista; sense possessions; gairebé no tenen
obligacions socials, i les responsabilitats familiars són mínimes. No estan
subjectes a restriccions religioses. No
tenen en compte el concepte del temps: no maneguen els dies, les hores, les
setmanes, ni els mesos. Viuen molt el present, despreocupant-se absolutament
pel futur. Ni tan sols fan un gran soroll quan es mor un d’ells. Caven un forat
a terra i enterren el cos. Sense marcar sepultures ni fer cap funeral. Saben
tot l'imprescindible sobre la Vall del Rift i pràcticament res sobre tot allò que queda
fora d’ella.
Diuen que el principal motiu pel qual han
pogut mantenir el seu estil de vida és gràcies a que el seu territori nadiu mai ha estat
un lloc econòmicament atractiu. Mentre la miopia d’altres aixeca barreres, murs i línies
imaginàries on no toca, els Hadza gaudeixen en plena llibertat per córrer, a
pit descobert, entre una terra sense fronteres. Admirable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada