dijous, 29 de gener del 2015

els hadza: el darrer poble de la primera civilització

No sóc gaire partidària de l’artificial delimitació geopolítica dels estats, bàsicament, perquè crec que respon a un interessat i esbiaixat arrasador econòmic d’uns pocs que desnaturalitzen la realitat geogràfica i genuïna d’un territori : murs que s’aixequen després d’un conflicte intern per posteriorment ser enderrocats; tanques de 10 metres que eviten -i maten- entrades humanes indesitjades; duanes amb policies armats fins al capdamunt i inspectors econòmics encarregats d’aplicar les corresponents taxes al tràfic mundial de mercaderies que per allà transiten; enormes muralles mil.lenàries construïdes per a protegir-se dels atacs d’antigues tribus que ja ni tan sols existeixen; o línies imaginàries que només serveixen per a diferenciar una superfície delimitada als mapesmundis amb colors de diferents tonalitats.



Tot aquest reguitzell introductori és només una excusa per parlar-vos d’una tribu nòmada d’uns 1.000 individus del nord de Tanzània que habita als voltants del salat llac Eyasi, a la Vall del Rift, i que no han tingut mai la necessitat ni el temps de saber què és un mapa, ni tan sols el del seu país, bàsicament perquè duen una existència de caçadors-recol.lectors i es passen bona part del dia esmolant fletxes, fent bona punteria per caçar guepards, lleons, hienes -o tota classe de feres que us pugueu imaginar - i xiuxiuejant els ocells perquè els mostrin el camí adequat fins els ruscs de mel, amagats als troncs dels arbres.

Només amb aquestes dades ja em tenen el cor robat: el fet de no necessitar gaire cosa més que la caça i uns quants xiulets a la vida... em sembla fabulós.



Són de natura dòcil i parlen allò que els lingüistes denominen una “llengua aïllada”, emetent una mena d’espetecs nassals i guturals molt curiosos. No coneixen els números més enllà del 3 o del 4, és clar que tampoc els hi calen. Es creu que el seu modus vivendi és molt similar al de les societats pre-agrícoles de fa uns 10.000 anys i, de fet, s’han trobat restes dels primers homínids que van habitar la Terra molt a prop d’on són ells.

Els Hadza no passen més d’un mes al mateix campament; dormen al ras al voltant d’un foc encès de manera primitiva, al mateix temps que  són extraordinàriament respectuosos amb la seva terra i no practiquen mai la guerra.

Viuen de manera totalment oposada a l'egocèntrica corrent de pensament capitalista; sense possessions; gairebé no tenen obligacions socials, i les responsabilitats familiars són mínimes. No estan subjectes a restriccions religioses.  No tenen en compte el concepte del temps: no maneguen els dies, les hores, les setmanes, ni els mesos. Viuen molt el present, despreocupant-se absolutament pel futur. Ni tan sols fan un gran soroll quan es mor un d’ells. Caven un forat a terra i enterren el cos. Sense marcar sepultures ni fer cap funeral. Saben tot l'imprescindible sobre la Vall del Rift  i pràcticament res sobre tot allò que queda fora d’ella.


Diuen que el principal motiu pel qual han pogut mantenir el seu estil de vida és gràcies  a que el seu territori nadiu mai ha estat un lloc econòmicament atractiu. Mentre la miopia d’altres aixeca barreres, murs i línies imaginàries on no toca, els Hadza gaudeixen en plena llibertat per córrer, a pit descobert, entre una terra sense fronteres. Admirable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada