dies inoblidables

S’agafa el mentó amb la seva maneta, entretanca els ulls, es gira cap a mi i amb aire pensatiu em diu:

- Ummm, mama, em penso que estic inspirat avui... vaig a escriure un post.

Un post que respira frescor i naturalitat pels quatre costats. I una maduresa que ja intuíem des que era ben petit i que sovint ens ha deixat en escac i mat. Sense paraules.

Mentre acabo d’editar-lo, com és propi d’un nen de 10 anys, ell segueix amb la tablet jugant al Clash Royale. 

Faig un copy-paste, tal i com ell l’ha escrit (amb foto inclosa).

DIES INOBLIDABLES

Per a qui no sap que són els dies inoblidables (rarament) els dies inoblidables son aquells dies que penses: ”aquest dia mai l’oblidarem ”,aquells dies que et fan sentir màgic. 

No se perquè (ressalto que no soc científic) cada cop que vius un dia inoblidable (almenys jo) sents un sentiment de satisfacció. Tinc que revelar que sempre, en els primers instants, estic una mica nerviós però al final de qualsevol manera, sempre em deixo anar.

Però hi ha alguns dies inoblidables que penses que ho seran i al final... no ho són, com si et regalessin una llaminadura i t’ha la prenguessin, com si et clavessin una estaca en el cor. Encara me’n recordo del dia que vam anar al “Green Park” i tres nenes em van espatllar el dia. 

Per a les persones més curioses, no explicaré el que va passar (Pot ferir sentiments). Bàsicament que en la vida tot no son rosetes.

Us preguntareu perquè estaré fent aquest post: demà tornaré a experimentar un dia inoblidable més…EL MEU ANIVERSARI!!!!! 

I per fi faré 10 anys, per això, aquest post és tan important per a mi.     

Gerard Teulé