Altero els mecanismes d’un pensament que sovint repeteixo. Reitero distàncies mil·limètriques molt simples d’encaixar. Acoto llunyanes latituds que sumen dècimes de tolerància. Ajusto peces amb volum de fórmules quotidianes. Faig i desfaig, m’equivoco i encerto. Altero, reitero i encaixo puzles d’un dia a dia que ningú ha fet, pensat ni mesurat. I plantejo en l’estructura una representació vital d’un resultat que sóc jo*.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada