el castell d'häringe

A uns vint minuts de la ciutat sueca d’Estocolm existeix un lloc on es troben els verds clars de les pastures i els conreus amb els foscos verds dels roures a l’estiu, fins a fondre’s amb el blau fosc de la mar Bàltica al fons de l’horitzó. És la badia de Landfjärden. La sorra blanca i el verd de les suaus muntanyes costaneres la fan verdosa però cristal·lina a la vista. I allà, allunyat del brogit urbà i qualsevol mirada desplaent, hi ha el castell d'Häringe que, malgrat el seu nom, s’acosta més a una gran residència d’estiu que no pas a l’institucionalitzat concepte d’elevada torre de defensa.

Häringe portava anys, nou segles de fet, passant de mans en mans per les vides de diverses dinasties d’antics reis víkings fins arribar pràcticament al seu abandonament. Durant 272 anys va restar allà inamovible, és clar, acumulant temps, bases navals al seu davant, pols i teranyines, fins que el ric editor suec Torsten Kreuger el va comprar l’any 1929. En Torsten, que era un home amb pocs coneixements sobre edificis catalogats d’històrics, va tenir l’habilitat de reconvertir l’edifici en un modern palau d’estiu instal·lant ràpidament un refrigerador a la cuina, una sala de bitlles i la primera piscina exterior de Suècia en els seus jardins.

Els Estats Units se sumien en una gran depressió econòmica i Europa acollia, s’obria a noves propostes artístiques, trencadores i atrevides com les d’una exòtica Josephine Baker, musa d’inspiració cubista, que adoptaria la ciutadania parisenca primer, i la nacionalitat francesa després, per ballar a ritme de Charleston pràcticament nua, sobre l’escenari del Folies Bergère, fent gira per tota l’Europa d’entreguerres. Suècia, Estocolm i les festes del Castell d'Häringe serien un dels llocs predilectes de l’artista nord-americana.

Durant algunes vetllades organitzades per l’editor, tot i que més discretament, era fàcil veure-la al castell mantenint conversa amb una altra sueca nacionalitzada nord-americana, l’actriu Greta Garbo.

Aquesta, a qui se la coneixia pel seu caràcter esquiu i solitari, volava de tant en tant al seu Estocolm natal per veure la seva mare i germans i, essent ja a la cúspide de l’èxit, era convidada sovint a les festes organitzades per alguns dels seus il·lustres conciutadans. Hollywood va conèixer la Greta actriu, la dona que no somreia, la reina del drama que va rebutjar un Òscar honorífic plantant cara a l’oblit en què la va sumir durant molts anys l’acadèmia d’actors. Häringe, tan proper al lloc que la va veure néixer i créixer , per apartat, tranquil i gairebé eremita a base dels anys d’oblit, va entendre i viure la filosofia de la Luisa Gustafson. El negatiu anònim de la Greta Garbo que reposa tranquil al cementiri d’Skogskyrkogarden, a Estocolm.

“ La meva vida ha estat una travessa constant d’amagatalls, portes del darrere, ascensors secrets i totes les maneres possibles de passar desapercebuda”. Greta Garbo ( 1905-1990)

*En Torsten Krueger va ser imputat per la justícia sueca per frau fiscal i va “vendre” el castell d'Häringe al seu amic Axel Wenner-Gren, fundador de la multinacional sueca Electrolux, en agraïment al suport que li va prestar per sortir-se del mal tràngol amb la hisenda pública. Actualment és un hotel de luxe.