cap a un model més sostenible

No és tant l’objectiu final com el camí i les passes que t’hi porten. No és tant el com sinó el perquè de les coses. No és tant allò que es veu com què s’hi amaga darrera.

Aquest encadenat de frases mig encriptades poc té a veure amb el que explicaré ara, però el dia gris, típicament d’hivern, la descoberta d’un món totalment nou per a mi i la salvaguarda de certes dades delicades (i que potser ja intuïa fa temps) em fan impossible revelar res fins d’aquí uns mesos. Consti en acta.

És vox populi, en canvi, que l’escalfament global degut a l’excés d’emissions de CO2 ens està passant factura. No ho dic jo, sinó un informe del National Geographic publicat l’any passat que proposa un seguit de mesures efectives per reduir aquestes emissions, encaminades a crear un sistema de vida més sostenible.

El CO2 és un gas incolor, inodor i insípid com l’aigua. En l’argot habitual el coneixem com a diòxid de carboni. Com tots els components de l’atmosfera, aquest ajuda a regular la temperatura de la Terra (efecte hivernacle), tot i que el seu excés i acumulació pot produir la mort per ofegament o el ja anomenat escalfament global.

Més arbres

Els arbres absorbeixen part del diòxid de carboni en el seu organisme per a, posteriorment, transformar-lo en oxigen que alliberen en l’atmosfera. Els boscos són, juntament amb el plàncton oceànic, el clavegueram natural més important de la Terra.

Més estalvi d’energia a casa

Millorar l’aïllament dels edificis, substituir les bombetes per llums leds, encendre només els llums necessaris, ajustar el termòstat de la temperatura de l’aigua de manera coherent, així com el de la calefacció i el climatitzador són mesures que ajuden a estalviar energia i, per tant, a reduir les emissions de CO2.

Més energies renovables

Bàsic per a reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils, contaminants i finits ( i causant de moltes de les guerres actuals) és incrementar la producció d’energia renovable (eòlica, solar, mareomotriu o hidroelèctrica). A més aquestes són inesgotables i no produeixen residus.

Una dada: a l’estat espanyol el 75,3% de l’energia prové de combustibles fòssils i el 12,5% de la nuclear. Només un 12,2% prové d’energies renovables (amb la quantitat de sol i mar que tenim!).

Més vehicles elèctrics

Apart d’estalvi energètic i zero emissions de CO2, també es redueix de forma dràstica la contaminació acústica, un factor d’estrès important a les ciutats. Noruega i Holanda estan al capdavant dels països que més cotxes elèctrics van comprar l’any 2013.

Una agricultura més sostenible

La ramaderia intensiva provoca una gran quantitat de metà durant la seva digestió (una sola vedella produeix 300 litres al dia). A més, els pesticides redueixen la capacitat del sòl d’absorbir el diòxid de carboni i els fertilitzants sintètics alliberen gasos d’efecte hivernacle. Tot i que ja ho sabem, molts aliments quotidians provenen de l’altra punta del món, la qual cosa suposa un malbaratament d’emissions en el transport.

Tornem doncs, al consum de productes de proximitat i la reducció de la ingesta de carn (és a dir, a la dieta mediterrània de tota la vida).

Ciutats més sostenibles

L’objectiu d’aquestes ciutats és l’emissió mínima de CO2. Edificis construïts amb materials reciclables, una xarxa de transport públic amb energia elèctrica, optimització en la gestió de l’aigua, sistemes lumínics de baix consum, maximització de zones verdes i promoció d’un estil de vida saludable entre els seus ciutadans. El meu fill Llibert (de 9 anys d’edat), ja fa temps que té un projecte de ciutat eco-sostenible (més àmplia, fins i tot, que la descrita) que – si algun dia em permet- us exposarà ell mateix aquí.

Que una diputada assisteixi a mode exemplar amb el seu fill al congrés no hauria de ser notícia i menys encara posar-se en qüestió que es pugui conciliar la vida laboral amb la familiar. L’important és que es duguin a terme accions efectives en pro del bé comú (i del propi, en conseqüència).