Era un dissabte més, però la localització, les copes de cristall, les estovalles, les ampolles de Beefeater, Tanqueray i Bombay col.locades ordenadament damunt la taula, el feien diferent.
Era una tarda més, però el cambrer en repòs allargant l'espera d'uns convidats que no arribaven mai i una Norah Jones sonant de fons i amenitzant un 22 d'agost, li donaven un toc de reposada harmonia com d'un capvespre gairebé de tardor.
Era un dia més, però unes relaxades hores de vacances d'estiu, l'ampli lobby d'un hotel de muntanya i un text sobre arquitectura urbana i ecosostenible, el feien reposadament mutant. Estranyament pausat.
Era un mes més, un pensament més que es diluia entre uns minuts més, mentre els convidats no arribaven. Mentre el cambrer esperava.Mentre les vacances passaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada