19 de maig del 62

Si una cosa té el temps és que és lineal i imparable. Si una cosa tenen els fets és que posen dates al temps. Si una cosa tenen les fotografies és que ens permeten recordar uns fets i unes dates congelades en el temps. I si per una cosa m’agrada mirar-les és perquè em situen a mi, com a espectadora, dins de l'espai i del temps.

Era un 19 de maig del 62, molts de nosaltres ni tan sols existíem i alguns, probablement, encara anàveu en bolquers, persones de vital importància per a mi sense les quals no hi seria aquí avui, com els meus avis, ja feia temps que admiraven la veu de la Callas i els encants interpretatius -i físics- de la Monroe.

Era un vespre de primavera a Nova York,  una hipersexualitzada Marilyn de només 35 anys deixava sense alè tot el públic d’un Madison Square Garden, inclòs l’aleshores president John F. Kennedy, a qui dedicava -i cantava- un feliç 45è aniversari amb el famós “ Happy Birthday, Mr. President... “.

Era al backstage. Maria Callas, soprano i en aquell moment parella oficial de l’Aristòtil Onassis, entrava a saludar l’actriu nord-americana després de la seva actuació. Diuen les males llengües que la grega (americana de naixement) es va posar extremadament gelosa perquè a ella no se li havia dispensat tanta atenció com a la rossa actriu. La soprano havia actuat també aquella nit per al president... però jo em cenyeixo a la fotografia i aquesta és la meva impressió: dues dives a la mateixa sala sense fer-se ombra l’una a l’altra. L’una exercia una fascinació magnètica a l’oient amb les seves interpretacions vocals, l’altra tenia un poder d’atracció inigualable davant la càmera. Les dues amb grans èxits professionals i malaurats fracassos sentimentals. Un gran talent, el de les dues, que s'apagava massa aviat i les enlairava a la categoria de mite. 

"Ser un símbol sexual és una càrrega pesada de portar, especialment quan un està cansat, ferit i desconcertat." Marilyn Monroe (1926-1962).

"Una òpera comença molt abans que el teló s'aixequi i s'acaba molt després que aquest s'abaixi. Comença en la meva imaginació, es converteix en la meva vida i s'hi queda molt després de tornar a casa." Maria Callas (1923-1977).

Era una fotografia i una data, un 19 de maig del 62, molts de nosaltres ni tan sols existíem i alguns, probablement, encara anàveu en bolquers.