Matinada i negre nit encara. Unes gotes de suau pluja comencen a
trencar un silenci aclaparador, només durant uns segons. Tothom sembla que dorm.
Una biografia a mitges i un bell conte il.lustrat a punt d’acabar
completen una prestatgeria fina, però prou forta com per suportar quaranta quilos
de llibres amb cents d'històries per explicar.
Què fas quan no dorms?
Reescalfo el cafè que omple la cafetera des d’ahir i perdo
el temps mirant estats de facebook que tornen com l’eco d’un crit en la
muntanya quan algú comenta, protesta, diu la seva o respon amb cortesia.
Què fas quan ja no pots dormir?
El segon cafè acabat de fer i l’espès silenci, trencat només
pel motor d’un cotxe d’algú que va a treballar, suposo. És dilluns i una
rosa albada comença a escolar-se per la finestra.
Deixaré la biografia a mitges i alliberaré la fina
prestatgeria del pes del conte il.lustrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada