Hola, em dic Gerard Teulé, tinc 8
anys i ara us explicaré com vaig…Dons com vaig descobrir el mon:
Així es presenta el meu fill
Gerard. Tenia pensat fer un reguitzell introductori, però m’he adonat que no
estaria a l’alçada de la frescor i candidesa que exhalen les seves paraules.
Dins la seva menuda edat, admiro la maduresa, lleialtat i honestedat que desprèn. Vull que aquells que llegeixin això entenguin l’afecte i estima que
com a mare li tinc. Tot i que, TOTS ens hi podríem (i hauríem de) veure
reflectits. Avui deixaré de banda els “problemes” i interessos que tant ens
preocupen als adults. Per tot l’entusiasme amb què ho ha escrit.
Primer com ja sabeu
tots vaig ser un nado que en aquella època era bastant trapella, bueno seguim: la primera cosa que vaig
aprendre va ser a gatejar, jo em vaig posar de quatre grapes (be també us he de
confessar que hem vaig entrebancar unes quantes vegades)lo següent va ser
apendre a moures que no va ser molt facil però els meus pares vinga! Vinga! i
jo al final ho vaig aconseguir, des d’aquell moment encara vaig ser mes trapella
i perfi podia gatejar, als 11 mesos ja podia menjar sol. Una cosa que segur que
hi ha gent que li inquieta, pero em va canviar la vida i jo no ho sabia és que
a la meva escola bresol hi havia gent que jo desconeixia i em feia vergonya , ells em coneixian a mi i em donaven confiança però això també era per què tinc
una mania des de que era un nado i és que sempre m’estic gronxant .Però això ja es
una altre historia .Després de bastant de temps ( i amb bastant de temps vull
dir després de 2 anys i mig) vaig anar a l’escola, els primers amics que vaig
fer van ser : en Jan Jose, en Marc Lara,
l’ Aaròn Auduard i l’Aleix Ibarra també hi ha els segons, tercers, tercers B tercers
A ... però hi havia gent que em
molestava i alguns dels meus millors amics em protegien per exemple: el Marc
Lara o el Jan Jose i efectivament el meu germà (això va començar a passar a 1r,
2n).Pero ara ja em defenso sol (bueno a vagades no i em protegeixen els que ja
us he dit abans).I el 22 de maig de 2015 vaig anar d’escursió a les coves de Serinya aprop de Banyoles, alla em van dir que van trobar un ullal de no se quin animal que tenia 25.000 anys
d’entiguitat, una calavera de cavall que avien casat els preistorics de fa
50.000 anys i vem entrar a una cova on els sientifics també van trobar: llenes,
linxs, lleons, restes d’elefants, restes de rinoceronts i un òs .Ara sí crec que
no tinc més coses a dir-vos o sigui que això és un adeeeeeeeu.
Dilluns, 25 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada