huxley i el gran debat

“El primer pas per a un món millor és l’emancipació de la dona” . Thomas Henry Huxley.

Els grans assoliments de la humanitat se’ls devem a individus molt generosos, que varen lluitar pels seus ideals, per uns impossibles, pels demés...

A l ‘Anglaterra de principis del segle XIX, va existir un home amb cara de pocs amics, nascut en el nucli d’una família nombrosa, lluitadora i conflictiva, en un temps on la classe social determinava el destí de gairebé tothom. La seva educació no va passar dels dos anys d’ensenyament elemental reglamentari. Malgrat tot, l’ànsia de coneixement i autodisciplina el van portar a guanyar un concurs atorgat per la Societat Farmacèutica, cosa que li va permetre l’ingrés a la facultat de medicina de Charing Cross. 40 anys més tard, esdevingué president de  l’organització científica més important del món: la Royal Society. Aquest biòleg, va realitzar contribucions fonamentals a l’anatomia comparada i va ser qui va inventar paraules com “ protoplasma” i “ agnòstic”.

Sense oblidar-se mai dels seus humils orígens, va dedicar tota la seva vida a l’ensenyament  científic per al poble. ( És sabut que més d’un membre de la classe benestant portava velles vestimentes per tal que l’admetessin a les lliçons que impartia a la gent obrera).

Si per alguna cosa és conegut aquest senyor – de cognom que anys més tard portarà el seu net i escriptor, Aldous - és per ser el principal avalador i defensor de la teoria evolutiva de Charles Darwin. Famós és el debat que va tenir amb el bisbe ultra conservador d’Oxford, en què li va dir allò de “ preferiria ser descendent de dos simis a ser un home i tenir por a enfrontar-me a la veritat”.

Tanmateix, una de les coses que més m'ha cridat l'atenció d'aquest científic, és la lluita social en pro de les dones i de la resta de races discriminades - i esclavitzades- per l’home europeu. Ell deia que un estudi científic just acabaria amb les pretensions europees de superioritat racial . En finalitzar la guerra civil americana va escriure que si bé els esclaus podien ser lliures, restava encara per emancipar l’altre meitat de l’espècie humana: les dones.

“ El fet de tenir un cervell a l’interior dels seus caps, no farà caure amb menys gràcia els rinxols de les seves melenes sobre ells”.

Huxley creia que tots els animals, inclosos nosaltres, érem “ autòmates”, robots basats en el carboni.  

En una darrera carta, Darwin, li va escriure : “ Novament, accepti el meu etern agraïment, estimat i vell amic. Tant de bo hi hagués al món més autòmates com vostè”.

Un darrer apunt: El debat entre Huxley i el bisbe Wilberforce va tenir tanta repercussió a la societat americana que, fins i tot, se'n va fer una adaptació cinematogràfica els anys 60, “ L’Herència del vent”, protagonitzada per Spencer Tracy i Gene Kelly entre d’altres.