marie pleyel

M’agraden els somriures amplis, espontanis i sincers. M’agraden les personalitats singulars i les dones que inspiren. M’agraden els noms estrafolaris i els noms senzills. M’agrada Marie, així, en francès. Trobo que té una sonoritat suau, delicada, femenina i amb un cert caràcter.

Fa dies vaig prometre parlar-vos en aquesta entrada d’una dona extraordinària a qui la història de la música ha tractat injustament.

Marie Pleyel ( 1811 – 1875 ) va ser una virtuosa pianista i concertista belga, nena prodigi i dona avançada a la seva època. La seva tècnica al piano va ser comparada amb la del compositor alemany Franz Liszt.  Ell mateix va dir d’ella : “no només és una gran pianista, sinó que és una de les millors artistes que hi ha al món actualment.”

Va tocar el seu primer recital amb només 8 anys i a l’edat de 14 ja va començar a fer tours per tot el continent europeu.

Testimonis de l'època diuen que interpretava ofensivament bé les peces de Beethoven i de la jove escola romàntica, la qual cosa no van passar per alt ni els crítics musicals ni alguns dels seus famosos admiradors que sovintejaven els seus concerts i entre els quals hi havia compositors com Mendelson, Robert Schumann, Chopin – qui li va dedicar el famós nocturn nº9 –  l’escriptor Alexandre Dumas i el pintor Eugène Delacroix.

L’any 1848 es va establir a Brusel.les on composava, creava i transmitia els seus coneixements donant classes de piano al Reial Conservatori belga.

La Marie era una dona de bellesa sensual, intel.ligent i de natura molt independent, tant a la seva carrera professional com a la seva vida privada. Segons sembla, amb Chopin es creuaven apassionades missives, però en el fons els unia més l'admiració mútua que no pas l'amor de parella. Un temps més tard, va estar promesa amb el compositor Hèctor Berlioz a qui va deixar per l’empresari de l’instrument de corda, Camille Pleyel, 23 anys més gran que ella. L'Hèctor, un home de caràcter altiu i dèspota, no va poder suportar que l'abandonés i embogit per la gelosia, després d'una ardent discussió, va estar a punt d'acabar amb la vida de la Marie.

La jove pianista va gaudir poc temps d'un matrimoni que li va proporcionar una filla malgrat no donar-li la felicitat. Així que va decidir, per ella mateixa, sense suport de ningú i en un món on la dona encara no tenia ni veu ni vot, separar-se del seu espòs Pleyel, creant-se una imatge de superficialitat i de femme fatale (o això diuen les males llengües). Imagino que alguns dels seus companys de professió - i ja se sap en això del mogudet món de la faràndula- a part de col.leccionar un bon grapat d'aventures (no importa la tendència sexual), no van encaixar gaire bé les inigualables interpretacions d'aquesta mestra del piano.

Malgrat que el seu talent interpretatiu potser era superior al de la resta de companys, va retirar-se amb 61 anys, - sense cap afany de transcendència - només 3 abans de la seva mort. Les seves restes reposen a una tomba del cementiri de Laken, a Brusel.les, la fotografia de la qual us penjo a dalt.