Sojourner truth

El cap de setmana passat, llegint “Mujeres y Poder” de la historiadora de clàssiques Mary Beard, aquesta citava la Sojourner Truth, una abolicionista i activista pels drets de les dones quan als Estats Units els negres s’utilitzaven com a esclaus. El llibre no té res a veure amb SPQR, que aprofundeix en la història i maneres de viure de l’antiga Roma. Aquest de “Mujeres y poder” és la síntesi de dues conferències que van encarregar a l’anglesa sobre la relació de les dones amb el poder al llarg de la història (des de Roma fins a l’actualitat). Bàsicament analitza com la societat occidental arrossega encara avui en el llenguatge i de facto els tics masclistes dels romans com a civilització. Tot i que només d’entrada deixa clar que hem millorat molt respecte setanta anys enrere. Personalment he de dir que m’agrada molt més SPQR, perquè llegit amb visió perifèrica, les dades objectives ja són prou reveladores com per fer certs paral·lelismes així com establir també les diferències respecte la societat actual a tots els nivells.

Torno a la Sojourner Truth, a qui no coneixia i a qui avui m’he tornat a trobar al Doodle celebrant uns quants anys ja des del seu aniversari (222). Potser sembla això una efemèride xorra, però a mi sovint em pica la curiositat i si algun personatge dels que hi surten no el conec, doncs m’agrada anar a mirar la vida i miracles d’aquest o aquesta. D’entre les coses que m’han cridat l’atenció de la biografia d’aquesta dona és que després de ser venuda i revenuda a més d’un amo, al voltant del 1815 es va enamorar d’un altre esclau d’una granja veïna. Es van enamorar o es van atraure. El cas és que l’amo d’aquest no volia que s’emboliquessin perquè si tenien fills aquests no serien de la seva propietat, o bé els tenia que pagar, és clar. Un dia en Robert (l’esclau) se’n va anar a veure la Truth i quan l’amo del noi els va enxampar junts li van fotre una pellissa que temps després li va provocar la mort. La Sojourner no el va tornar a veure des d’aquell dia. L’home que li va propinar la pellissa és l’autor de la pintura que us mostro a sota. Es deia Charles Catton Jr, va néixer a Anglaterra i va emigrar als USA l’any 1804, ja maduret. Es dedicava a pintar paisatges, animals i feia escenografies de peces teatrals. Ignoro l’edat en què va morir l’esclau, imagino que jove. El Charles Catton tenia 64 anys quan va morir retirat en una granja a la vora del Hudson. La Sojourner en tenia 86 quan va morir, essent reconeguda la seva tasca d’ajuda a soldats negres durant la Guerra de secessió pel president Abraham Lincoln.