impressió, sol naixent

Oh, disculpeu-me. Em disposava aquest matí a continuar amb la novel.la que escric, a obrir l’arxiu per veure com seguir amb el proper capítol, quan he posat el nocturn op. 9 no.1 de Chopin al Youtube. Sempre ho faig abans de posar-me a escriure. Enllaçada a aquest vídeo, la imatge de la Impressió, Sol naixent del Claude Monet. He mig aclucat els ulls per enfocar la vista sobre la data que hi havia rere la signatura: 72, del 1872. I després me n’he anat a mirar quin port era el que estava pintant el pintor francès, perquè era evident que rere aquelles barquetes i sota el sol de diari s’hi entreveia allò que més m’agrada del quadre: l’estètica industrial d’unes xemeneies i estibes portuàries. 

LE HAVRE. El segon port més important de França. Molt al nord, al davant mateix del canal de la Mànega. Aquest és el port que està pintat en aquest quadre, perquè va ser a Le Havre on va passar la seva infància Claude Monet. Sempre he pensat que algú que capta la llum d’aquesta manera, tan essencial, és algú amb una energia vital desbordant. Captarà la llum, fins i tot enmig de la foscor. No he pogut evitar relacionar-lo enseguida amb aquell quadre del Lionel Walden, Obres en acer, Cardiff a la nit, que representa l’estació de ferrocarril de la ciutat anglesa un dia de diari també, quan els trens es posen en marxa per portar les mercaderies al mateix port. Potser m’agraden ambdues pintures perquè és el tipus de llum que veig jo a diari quan vaig a treballar de bon matí. No només és la llum que és gairebé imperceptible a aquella hora, és el silenci que es comença a trencar i la vida que arrenca per terra, mar i aire. I és així literalment. 

Hi ha sota aquestes aigües que va pintar Monet quan tenia 32 anys, unes 350 embarcacions enfonsades arran dels bombardejos aliats durant la Segona Guerra Mundial. La ciutat va estar ocupada pels nazis des del 1940 i després del desembarcament de Normandia, pròxima a Le Havre, van atacar el centre i el port de la ciutat per acabar amb l'ocupació alemanya. Esfereeix veure imatges de com va quedar d'arrasada la ciutat. Van morir unes sis mil persones a la zona en acabar la guerra. No crec que Monet intuís res d’això en pintar aquelles aigües setanta anys abans. Vida i mort, llum i foscor en el mateix punt.