Al meu pare
Entre la Badia d’Hudson i les Rocalloses
Allà, s’instal.lava sovint la teva mirada.
Des de nen, desig incomplert i un somni etern.
Cavalcaves pels verds foscos dels arbres i les cascades
Pensant-te un Sioux sense extingir.
Una gran pau recorre l’estança,
I assossega la llum que et queda.
Hi ha un aire, pare,
Que des del Winnipeg fins a Terranova
Arriba encara per recordar-te.
Les aigües grises com els teus ulls
I el blanc dels cims com els teus cabells.
Després queda el silenci,
El del teu somriure
Recorrent Canadà amb el pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada