Quedava un fil de paraules embastades
Que inevitable rodolaven riu avall
S’ancoraven al seu llit
Ara sediments de pupil·les excitades
Versos en targetes
Amb el pols d’una mà dreta
Batecs de dinosaures
Que no s’extingien.
Era ampla l’eternitat
I estreta la finitud
No hi passava el silenci
Que s’ancorava fosc
En extingir-se el dinosaure.
No hi ha eco a les muntanyes
Quedaven pedres tallades
Amb un fil paraules
Ara sediment de somnis
D’ahir descosits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada