Molts dissabtes -no sempre- un
bikini per esmorzar. Ah! Amb mantega a sobre del pa per daurar-lo bé.
Imprescindible.
Les lectures dels matins, quan
encara és fosc, tothom dorm, els carrers estan per posar i el silenci és l’únic
acompanyant.
Les dutxes d’aigua bullint quan
tinc fred a l’hivern.
Observar els nens quan fan
deures. Molt concentrats. Molt al seu aire.
Retrobar-me amb un vell conegut
després de molts, molts anys. Encara que només sigui per uns minuts.
L’arròs del mig menú dels dijous
per 6,50 euros. Amb postres incloses.
Les converses que s’escapen, que
escolto, per entre aquest mig menú.
Centrar-me en les coses que sí.
La nova prestatgeria de Case
que ens hem posat al saló. Per posar-hi fotos i omplir de llibres.
M’encanta.
La ràdio al cotxe. Banda sonora
en moviment. Va ser font d’inspiració per a un dels meus primers posts.
La plaça de la Porxada de
Granollers. I els carrerons que, com afluents, t’hi porten.
El ball. Ballar molt. És el meu
refugi juntament amb l’escriptura.
El Sol després d’una tempesta d’estiu.
El Sol un migdia d’hivern. El Sol un dia de primavera. El Sol sempre.
Sense dubtar-ho, la carn, el peix
i la fruita del comerç de proximitat. Bé, ara li diuen Slow Food, però és el comerç del poble de tota la vida.
Utilitzar La Bústia Groga, el meu
bloc personal, com a laboratori de proves de les meves dèries. Ideal per a
disseccionar històries, experimentar amb paraules i trobar la meva pròpia veu.
Earth. El documental de la BBC.
Brutal. Brillant. Complet. (No us perdeu aquest tall).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada