Hi ha notes, músiques, cançons, que per molts anys que
passin ressonen i tornen amb forma d’imatges, records i timbres de veu
inesborrables, insubstituïbles per sempre més. Hi ha un moment específic de
l’any 1999, que he pogut recuperar avui gràcies a Youtube, en un escenari de
Nova York, al Bacon Theatre concretament, una veu de mezzosoprano feia ressonar
una d’aquestes cançons. Whitney Houston entonava l’I will always Love you que l’havia enlairat a l’Olimp de la fama,
uns anys enrere.
Paradoxes de la vida, el vídeo mostra entre el públic el seu
ex-marit Bobby Brown i la seva única filla Bobbi Kristina. L’un la va exprimir
psicològica i financerament, conduint-la fatalment al món de les drogues;
l’altra va morir aquest passat estiu en circumstàncies molt semblants a les de
la seva mare.
A mi personalment m’agrada recordar-la com a la digna
descendent de l’estilitzada i alta raça dels massai, amb un color de veu que li
permetia arribar a uns rics, potents i inigualables greus, i com a una de les més grans
estrelles que han brillat i brillaran mai en el firmament.
Em va doldre molt la seva pèrdua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada