canvis

Aquest 2015 que està a punt d’acabar he fet 40 anys. Una edat en què se suposa que estic en el meu teòric equador de la vida. Una xifra rodona en què encara s’és jove per continuar amb certs hàbits o aficions, però temuda barrera per veure realitzats nous o inacabats plans en el nostre cicle vital.

Tot i que poc trencadora, sóc força eclèctica pel que fa a gustos. No tinc edat –ni ganes- de fer-me cosplay, acròbata o snapchatter, però em venia de gust fer un petit canvi de disseny en aquest, el meu lloc personal, i el meu col.lega Raúl Hoces se n’ha fet càrrec amb molt de gust, donant un nou aire al bloc sense perdre de vista la seva essència genuïna de sempre.

La Bústia Groga va néixer amb la idea del mailbox: fer arribar la meva correspondència a totes i tots aquells remitents que s’acostessin a obrir-la. Sempre amb vocació d’aportar, de forjar, de compartir la realitat vista a través dels meus ulls i sobretot, d’aprendre tot el que he après en les 99 publicacions que porto escrites des que la vaig obrir.

Ja estem a desembre, a molt pocs dies del solstici d’hivern, aquell en què la nit és més nit que mai i les hores del dia es fan curtes i fredes. El Montseny, aquest que veieu de fons a la plantilla, m’acompanya durant tota la resta dels dies de l’any. Amb neu o sense, la seva llum és sovint la meva font d’inspiració encara que no l’anomeni ni aparegui entre línies, i inconscientment hi és sempre als meus escrits. Les estacions, les fulles, les tonalitats de què tant parlo, són les que recullo a la Bústia Groga que està a la falda d’aquest massís. Segurament, no podria fer-ho de la manera que ho faig sense ell al meu davant.

Hi ha passes i matins que desperten

Hi ha un aire que aquieta els núvols

I empeny els somnis molt amunt

Que els fa gairebé intocables

Però també inesborrables.

Queden suspesos en les tardes

Tardes que cauen lentes

De grogues a foc

D'un foc que s'apaga en fosc

I et torna els somnis en un cel

Un cel ple d'espurnes en forma d'estel.

[Notes personals.10/12/15]