come away with norah jones

La curiositat i la casualitat, dues de les maneres més habituals de trobar-se amb continguts interessants a la xarxa, van portar a ensopegar-me amb aquesta entrevista de la revista britànica aMuse Magazine a la cantant, músic i actriu nord-americana d'origen hindú, Norah Jones.

Es podria dir que el seu angelical rostre i la seva melòdica veu encaixen a la perfecció amb les seves hipnòtiques composicions que, personalment, fa temps que em tenen enganxada.

La seva infantesa és lluny dels exòtics i cosmopolites orígens que la van dur a la fama:

“ Vaig créixer a les rodalies de Dallas, no a cap ranxo ni res semblant. Era tot bastant normal. “

La música d'arrels jazzístiques i country va tenir una gran influència sobre ella durant tota la seva adolescència : “ M’encantaven Billie Holiday, Willie Nelson, Ray Charles, Hank Williams, Aretha Franklin...”.

Una jove Norah cultivava el seu innat talent musical, aprenent a tocar instruments com la guitarra, el piano o el saxo, al mateix temps que assistia com a cantant del cor de gospel a l'església del seu barri. Després de l'escola, es passava les hores d'esbarjo somiant idíl.lics móns que dibuixava mitjançant les seves composicions musicals al piano, composicions que la van portar a guanyar tres premis atorgats per una revista especialitzada en jazz. 
Un temps més tard, durant l'època universitària, estudiava de dies i componia i tocava de nits a bars i clubs de la capital texana -la seva veritable passió-, motiu pel qual decideix abandonar la universitat del nord de Texas per a dedicar-se exclusivament a la interpretació musical.

Texana de cor, ella considera Nova York la seva llar : "Sóc texana de cap a peus, però Nova York és casa meva. Visc allà des de fa molt temps." Diu amb un marcat accent novaiorquès.

Va ser amb el seu àlbum debut (amb la cançó que us insereixo al post d'avui), Come away with me, que va assolir un gran èxit, venent al voltant de 20 milions de còpies arreu del món i guanyant els premis Grammy l’any 2003.

Després d’aquell gran triomf, lluny de transformar-se en una mega-estrella, la timidesa de la Norah va mantenir-la apartada del centre d’atenció, a favor d’una curosa i expressament reservada privacitat (i que afortunadament encara avui manté).

L’única concessió que fa envers la seva intimitat és a través de les seves cançons : "em sento molt més connectada a cada àlbum quan estic decaiguda. Mires de passar pàgina i començar una nova etapa, però el passat encara és allà..."

No és debades que el seu últim disc, Little Broken Hearts,  fos fruit de la seva darrera i conflictiva  trencadissa sentimental .